22 de setembre 2014

Memoràndum per Girona

Abans que acabi el mes el Govern haurà presentat al Congrés dels Diputats el projecte de pressupostos generals de l’Estat pel 2015. De fet, ja hi ha fixades compareixences d’alts càrrecs del Govern davant les comissions del Congrés a partir del 29 de setembre per explicar les inversions ministeri a ministeri. Això vol dir que en dues setmanes sabrem quin projecte de pressupostos té el govern espanyol –amb majoria absoluta- per l’any que ve, l’últim de la legislatura. En totes les societats amb una societat civil articulada i uns grups d’interès desperts i transparents se sap que el moment per influir en la formació d’un projecte de llei o un projecte de pressupostos és just abans de la seva presentació. Després hi ha la negociació parlamentària i les esmenes. Escric tot això per fer notar que el nivell d’incompliment i desconfiança cap al que pugui pressupostar l’Estat i el que realment s’acabi complint és tant gran que no he notat cap memorial de greuges, cap moviment de la societat civil per presentar les seves peticions davant l’últim exercici pressupostari de la legislatura. Els parlamentaris tenim una feina de proposta, control i avaluació d’un pressupost. Però la societat civil organitzada també té les seves responsabilitats. Crisi del sistema de partits polítics? Tal vegada sí. Crisi del sistema de representativitat i nervi de la societat civil més corporativa? També.