 |
Dedicant una ratlles a Margallo en el llibre
Victus de Sánchez-Piñol, 16 de setembre.
|
El
cost d’imatge. La setmana que ara entrarem serà la de la resposta del Govern
central a la llei catalana de consultes i al decret (completíssim) de
convocatòria de la consulta del 9 de novembre. A aquestes alçades el que em
pregunten de diferents racons de la geografia europea és quin resultat donen
les enquestes. Amb això vull dir que molts polítics, analistes, periodistes no
tenen ni la més remota idea de la resposta frontal, sense marge per la
negociació, que pretén llançar el govern en els propers dies. Això tindrà un
cost d’imatge pel govern central, un cost que no han calibrat prou bé. I encara
podem esperar una proposta catalana difícil d’atacar.
Victus.
Dimarts 16 de setembre, el ministre d’Afers Exteriors, Cooperació i per
Catalunya, José-Manuel García-Margallo, compareix davant la Comissió d’Afers
Exteriors del Congrés per donar comptes, entre altres, de la inquisitorial
decisió del Instituto Cervantes de Utrecht de vetar la presentació del llibre
Victus d’Albert Sánchez-Piñol el 4 de setembre d’enguany amb l’argument que “la
situació política de Catalunya” recomanava posposar la presentació. Es nota que
el ministre se sent incòmode davant aital insult a la civilitat. Fins i tot el
portaveu del PP dispara per elevació dient que el capítol és anecdòtic per presentar-lo
davant la comissió d’afers exteriors. La realitat és que Victus té més de 200
mil exemplars venuts. L’editora en holandès del llibre; Juliette Von Wersch ha
fet algunes declaracions molt explicites sobre la sorprenent censura
governamental i que els diaris i la radio holandeses en van anar plens el 5 de
setembre. La situació arriba a tal situació d’esperpent que el dia 3 de
setembre l’escriptor va fer una altra activitat de presentació del llibre a
Holanda i, al final de l’acte, una dona va demanar la paraula, es va presentar
com la primera secretaria de l’ambaixada d’Espanya als Països Baixos i va
llegir un discurs escrit que acusava el llibre “d’esviaix històric”. Visca la
llibertat d’expressió i de fer el ridícul, visca el dret d’una diplomàcia més
papista que el Papa d’enviar una diplomàtica a expressar l’opinió del govern
d’Espanya en un acte cultural en una societat profundament lliure. Però en nom
d’aquesta llibertat d’expressió, perquè Sánchez-Piñol no va poder presentar el
seu llibre? He regalat un exemplar de Victus a García-Margallo. Al final m’ha
demanat que li fes unes ratlles de recordatori del regal. Mentre escrivia m’ha
dit a cau d’orella que havia estat un gran error, que l’ambaixador era un negat
i ha carregat les culpes a un altre, una pràctica molt pròpia de la política
espanyola. Allò mateix ho hauria pogut dir, amb paraules suaus, en públic.
La
discreció. Es poden comptar amb els dits d’una mà les persones que coneixen
tota la cadena de desplegament del decret de convocatòria de la consulta del 9
de novembre, i em sembla molt bé. En aquest tipus de confrontació desigual
només es pot guanyar amb un punt més d’audàcia i molta discreció. No s’esperin
una setmana segons allò escrit fins ara en els diaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada