El 9N i el ridícul del
Gobierno. Conversa plena de metàfores amb un alt càrrec polític del Govern
central i un servidor hores després que el Govern de l’Estat presentés una nova
impugnació davant el Tribunal Constitucional del procés participatiu del 9 de
Novembre. Encara amb alguns dubtes i moltes decisions per prendre a una setmana
vista, em pregunta si crec que s’han equivocat amb la nova impugnació. Li dic
que clarament sí, que fan el ridícul davant de la comunitat internacional i que
impulsaran més ciutadans a votar per defensar un simple concepte elemental de
democràcia. Continua amb el registre de la ridiculització i em diu: “així que
hem de deixar que la gent vagi davant de les urnes a fer un gran exercici
d’onanisme i després es quedi descansat i fumi una cigarreta”. I seguint-li la
metàfora li dic que ell sap perfectament el dolor testicular que provoca la no
culminació d’un anhel llargament perseguit. I la mala llet que segueix. Crec
que aquesta conversa en registre mascle alfa li ha arribat al cor i potser al
cervell.
D’aquí a una setmana. Gran
improvisació en els quarters generals de la Moncloa davant el 9N. Després de la
impugnació i la suspensió automàtica del Tribunal Constitucional el proper
dimarts (perquè és una potestat política del Govern central utilitzada
políticament) del nou 9 de Novembre, encara barrinen la reacció. Pensen en veu
alta i diuen: “no podem enviar els militars”. Els hi costa molt dir-ho en veu
alta però han arribat a aquesta conclusió. Aleshores intenten atacar els
servidors públics que han fet el pas però són tants milers que veuen que l’efecte
seria devastador. Després pensen enviar alguna autoritat governativa per tancar
les meses de participació ciutadana. Valoren quants milers de funcionaris han
de mobilitzar. Pensen que enviar un Guardia Civil o un Policia Nacional tindria
un efecte contraproduent. Després pensen en enviar als
Mossos d’Esquadra però veuen com en un nivell molt alt l’acte governatiu pot
acabar amb una abraçada i un cafè o una beguda compartida. Falta política,
sobren aplicats advocats de l’Estat recitant de memòria la declinant
Constitució espanyola pels jardins de la Moncloa en aquest final d’estiu
prorrogat. No ho dic només jo. Els telegrames de les ambaixades dels països més
civilitzats surten aquestes setmanes cap a les capitals amb un missatge ben
senzill: el govern espanyol no ha fet política en l’assumpte polític més de
fons que li ha tocat administrar. En aquest cas, deixar passar el temps, fumar
un havà i pensar que tot millorarà ha estat un greu error de diagnòstic. El
gabinet d’anàlisi de Catalunya a la Moncloa sembla ben bé una escena delirant
d’una obra d’Albert Boadella. Sí, el mal d’ous va ser al final l’argument més
convincent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada