02 de novembre 2014

“Los tres grandes”

Demà dilluns s'ha de fer públic, tot i que hi ha temptacions de posposar l'anunci per "motius tècnics", és a dir, pànic, l’enquesta d’intenció de vot del CIS per unes eleccions generals que suposarà la certificació del final del bipartidisme que ha regnat en la política espanyola els últims 35 anys. Amb unes intencions de vot molt empatades quedaran PP, PSOE i la nova formació corrent de pensament anomenat Podemos. Després, un creixement d’altres manifestacions del malestar (allò que a Catalunya ja ha mutat i que a la cambra espanyola encara està incubant-se). Les fonts de Moncloa, molt properes al president del govern espanyol, parlen del bloc de “los tres grandes”. Hi va haver mesos i mesos de complaença de la dreta espanyola pensant que l’alimentació del vot protesta a Podemos només feia que afeblir i fragmentar a l’esquerra. Ara veuen que les aigües de l’onada també els hi arriben al seu nas. Així, la Sexta del patró José María Lara, va ser la gran esponsoritzadora d’un líder nou i de qui la majoria no coneix (perquè quedaria frapat) el seu pensament polític. Ara la miopia curtplacista de la dreta espanyola ha donat pas a unes alarmes al comandament del poder. Pot molt ben ser que PP i PSOE junts no sumin el 50% dels vots en l’enquesta de demà (com ja va succeir amb el resultat de les eleccions europees del maig passat). I serà molt difícil que es faci públic que en intenció directe de vot Podemos està per davant dels dos partits tradicionals. Un panorama polític a la grega va instal·lant-se com el malson d’un PP que sembla que vulgui viure perillosament els últims 12 mesos de la legislatura.


L’esmena a la totalitat. Tres crisis profundes en la política espanyola actual: crisis de confiança en la política pels cassos de corrupció, crisis territorial profunda, molt profunda, amb Catalunya i crisi econòmica que apunta a un cicle llarg de creixement dèbil. En la Catalunya concentrada en la recta final d’una data totèmica – el 9 de Novembre de 2014- pactada des del 12-12 de 2013, potser ha passat una mica desapercebut la gran esfondrada dels bastiments del poder madrileny que ha suposat la detenció de 51 acusats d’una trama criminal de corrupció política. Les eleccions de maig de 2015 certificaran la pèrdua del poder del PP a Madrid (on encara no tenen candidat a l’alcaldia) i al País Valencià. Ara el moment polític bascula entre els partits immòbils (per tenir el cor gelat) i els que havent estat acusats de tot han sabut interpretar bé la gran mutació que s’acosta. Explico als meus interlocutors internacionals que des de 1812 totes les constitucions espanyoles no han estat substituïdes per reforma sinó per col·lapse del sistema, per la incapacitat de les elits polítiques madrilenyes de veure i flairar que s’acostava un moment nou. Ara estem també en aquesta pulsió entre la sang glaçada de PP i PSOE i alguns altres actors i el que de nou ve per quedar-se. Ara s’entén més bé l’operació de successió a la Corona espanyola de juny d’aquest any. Perquè en pocs mesos hauria estat més conflictiva i en la propera legislatura netament compromesa.