Perquè baixa el preu del petroli i cauen fronteres

El preu del petroli. Fa pocs més d'un any era impossible identificar el principal grup jidadista que està operant a Siria i la part nord de l'Irak. L'Estat Islàmic és el nom d'una organització terrorista que està posant en escac mat la viabilitat d l'Estat iraquià i en perill les fronteres del Mitjà Orient. No són un Estat ni encarnen els valors de l'Islam, són una organització terrorista fanàtica que s'ha convertit, en ella mateixa, en un gran pol de negocis irregulars sobretot a partir del control de pous de petroli i la venta d'aquest petroli a preus per sota del mercat. Perquè aquesta venta sigui possible és necessària la col·laboració d'Estats tercers que fan la vista grossa i deixen que els seus nacionals també es lucrin. A risc de ser políticament incorrecta convé apuntar Turquia i Jordània com les dues grans portes de sortida del cru a preu fora de mercat. És cert que la intervenció militar aèria liderada pels Estats Units ha limitat notablement aquest tràfic il·legal. Si en el mes d'agost d'enguany es van arribar a vendre en el mercat negre 70 mil barrils de petroli al dia ara "només" se'n venen 20 mil. Clarament aquesta pèrdua de control de part del territori Iraquià i Siri ha repercutit en el preu del petroli. El preu del petroli, la seva alça, va ser un instrument desencadenant de la crisi econòmica dels anys setanta del segle passat i ara la reducció del preu del petroli pot ser una eina de lluita en les relacions internacionals que alguns països estan disposats a suportar per un període llarg de temps. És el cas d’Aràbia Saudi que està dissenyant la seva implicació en profunditat en la Coalició Internacional militar contra l'Estat Islàmic com un primer pas per un combat frontal de laminació dels xiis. Aràbia Saudi i Estats Units caminaran junts fins a un cert punt però desprès els seus camins se separaran. Estats Units avui pensa que sostenir l'actual govern siri és el mal menor mentre que alguns països del Golf Pèrsic es plantegen aquesta lluita com una gran possibilitat d'enervament de la vellíssima guerra entre xiis i sunís. Iran pot jugar clarament a desestabilitzar Irak i el Kurdistan (la nació sense Estat més gran del món amb més de 30 milions de nacionals) està operant en un estat de quasi independència en els seus territoris iraquians. Els kurds de síria encara es plantegen una solució d'autonomia mentre que els kurds de Turquia han vist frenades les seves expectatives d'una autonomia perquè les autoritats d'Ankara temem un efecte contagi d'un Kurdistan iraquià independent que seria ben vist pels Estats Units i que esta rebent armament de països europeus perquè s'han revelat com l’exèrcit més eficaç per parar l'Estats Islàmic. Veurem moviments de fronteres en el Mitjà Orient en els propers anys.

Minories religioses. El respecte per a les minories religioses s’està complicat en aquelles parts del món on s'imposa una lectura rigorosista de l'Islam polític. L'Estat Islàmic pot ser derrotat però les causes primeres del seu naixement han de ser estudiades amb molt de deteniment.  I en aquest fenomen tant singular bé mereix una reflexió apart els casos dels joves occidentals, la majoria membres de famílies d'origen musulmà però de varies generacions vivint. Europa i que s'han enrolat en l'Estat Islàmic. Apunto dos motius que ens han de fer pensar: l’exclusió social en els països occidentals i els efectes no volguts d'una societat hiperconectada a través de les noves tecnologies. I tot plegat no seria possible sense un buit de valors forts europeus als quals hem renunciat en els últims anys. Quan escric valors forts no vull dir valors basats en la intransigència o el dogmatisme sinó valors basats en una coherència entre allò que fem i allò que es sosté en el camp de la moral pública. La incoherència porta al debilitament de la percepció de credibilitat dels nostres actes i compromisos. I no parlo només dels problemes en l'esfera de l’administració publica sinó que penso en la creixent divergència entre moral i costums socials dominants. Penso que l’Església del Papa Francesc fa un esforç per sintonitzar els dos nivells però aquesta és una tasca no pas fàcil que requereix molt de coratge. L'hem de tenir perquè nosaltres podem practicar la nostra llibertat religiosa en un ambient de tolerància i respecte. En altres parts del món formar part d'una minoria religiosa és el camí segur a la mort. De tot això vaig tenir oportunitat de parlar en l'ultima sessió plenària del Consell d'Europa i estic convençut que serà un assumpte, el de la llibertat religiosa I de culta, que ens ocuparà en el futur.