Edifici amb millor destí. Quan vaig entrar a visitar per primera vegada la
nova Biblioteca de Girona –una meravella merescuda, un contenidor de cultura
perquè la cultura ens l’anem fent nosaltres– vaig veure encara amb millor
perspectiva les dimensions de la delegació del Ministeri de Defensa a Girona.
Un edifici del tot infrautilitzat i que podria tenir molt millor destí, per
exemple acollir el nou Institut d’educació Secundària que necessita la ciutat de
Girona. Però el Ministeri de Defensa s’hi nega. O demana la construcció d’un edifici
d’idèntiques dimensions que, per això, ja millor invertir els diners en un nou
Institut. Recordo quan vaig acompanyar la regidora Isabel Muradàs al Ministeri
de Defensa per negociar un millor ús de l’edifici: bones paraules però
condicions estratosfèriques. En el manteniment de la delegació de defensa al
carrer Emili Grahit hi ha molt de ganes de reafirmar la presencia simbòlica de
l’Estat en un lloc cèntric. Recordo que fa anys i anys vaig anar a presentar
allà els papers per tal de fer-me objector de consciència al servei militar obligatori.
Aleshores, encara hi havia els equipaments dels quarters i el servei militar obligatori,
i el lloc ja em va semblar desproporcionat.
Ara, és un monument al surrealisme, a una tossuderia a la qual es veu el
llautó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada