Pronòstics 2015

Calendari obert. Els 365 dies d'un any sempre ens deixen més fets imprevistos que fan quedar curtes les previsions de començament d'any. En tot cas, aquí van algunes previsions i pronòstics per l'any 2015 sabent que, en tot cas, el gran interrogant que gravita sobre la política catalana, la possibilitat d'eleccions avançades pel mes de març, quedarà resolt en dues setmanes com a molt. Amb avançament pel 22 de març o no, el que és cert és que desprès del 9 de Novembre les forces sobiranistes no es quedaran amb els braços creuats i alguna expressió a les urnes veurem durant aquest any. El president Artur Mas a vegades deixa anar pistes un sol cop. Fa unes setmanes va afirmar: "Votarem el març o a la tardor però aquest any els catalans s'expressaran a les urnes per decidir el seu futur col·lectiu". Personalment no veig en l’executòria del president Mas deixar córrer la legislatura fins a finals del 2016 per fer unes eleccions de caràcter ordinari. Això, però, nomès està en unes mans. El que és segur és que 2015 serà l'any de la recomposició dels mapes polítics i dels espais electorals a Catalunya, Espanya i bona part d'Europa. Baixa el taló del sistema bipartidista en la política espanyola, es recomponen els espais i els lideratges en la política catalana i el populisme i el plantar cara a l’ortodòxia treuen en cap en l'escena europea.

24 de maig, municipals. L'últim dia del mes de març d'enguany es firmarà el decret de convocatòria de les eleccions municipals que se celebren cada quatre anys el quart diumenge del mes de maig. Serà el primer o el segon cop que els catalans haurem estat cridats a les urnes. El nou panorama es consolidarà a les municipals. En l'escena catalana veurem un Xavier Trias que crec que tornarà a guanyar a Barcelona però que no sap si podrà governar perquè ERC haurà d'optar per obrir-se, o no, a pactes a un Podemos-Guanyem cada cop més oposat al dret a decidir. A les comarques gironines bona salut de les actuals majories governants, siguin del color polític que siguin, ja veurem fins on arriba la força del PSC i del PP per fer llistes electorals, una força ées limitada que fa quatre anys. A nivell espanyol, veurem el pas del bipartidisme a la jugada a tres bandes. Convé recordar que també hi ha eleccions autonòmiques a 13 comunitats. Al País Valencia Podem pot empatar amb el PSPV o quedar segon. De cop UPyD ha passat a ser un objecte pel museu dels records (el dia de juny de l'any passat que Rosa Díez González va fer una defensa tancada de la Monarquia  des de la tribuna del Congrés en la votació de la successió a la corona, va perdre tota la frescor del vot protesta). El PSOE acarona Extremadura i poc més. El meu company de tantes hores de treball, Gaspar Llamazares, es presentarà a candidat d'IU a president d’Astúries per evitar la pujada de Podemos que ara és la segona en les enquestes. Llamazares pot ser president autonòmic per una curiosa combinació. Castella i la Manxa és una partida que es va guanyar el dia que es va canviar l'Estatut per canviar els sistema electoral. Si tot i això la senyora Cospedal (De Cospedal des de fa quatre dies) perdés, seria realment un indici que les coses van regular al PP. Per cert, un partit de govern que encara no ha nomenat el seu candidat o candidata a l'alcaldia de Madrid a menys de cinc mesos de les eleccions. El nom preferit per part del president Rajoy és Ana Pastor, sempre fidel, però Esperanza Aguirre continua recordant que surt ve a les enquestes. El mapa polític català serà tan diferent del de la resta de l'Estat espanyol. A tocar. Les plaques tectòniques es van movent. 

Eleccions generals, o no. El president Rajoy ja ha dit que vol esgotar la legislatura fins l’últim dia. I que ell serà candidat. Tenint en compte que les últimes eleccions generals van ser el 20 de novembre i que la legislatura s'acaba quatre anys després de la celebració de les eleccions, es podrien celebrar les eleccions generals en les primeres tres setmanes de gener de 2016. Quin punt fort té aquest escenari? Que el PP amb la seva majoria absoluta actual podria aprovar els pressupostos generals de l'Estat pel 2016 a l'espera d'una legislatura nova amb un arc molt més fragmentat. No és destacable. El PP pensa que pot guanyar just (120 diputats) i que el PSOE no tindrà més remei que recolzar la investidura i no sumar amb Podemos. Aleshores seria una legislatura que pivotaria molt en el dia a dia de les votacions en el parlament i que no necessariament seria molt llarga. Fer ballar per un peu el president del govern es l'escenari preferit del líder del PSOE, sigui Pedro Sánchez o Susana Díez, que acarona aquesta idea des del primer moment (aquell estil andalús tant orgànic de fer política socialista: l'exaliada ara enfrontada al candidat que va suportar).

Amb un ull mirant a Grècia. Les eleccions parlamentàries gregues del 25 de gener són un termòmetre rellevant per veure l'abast de la victòria de Tsirisa (tres punts per davant de la conservadora Nova Democràcia). Una victòria de l'esquerra radical (jo els he escoltat intervenir i proposar a Estrasburg i no tenen res de socialdemòcrates, no ens fem trampes al solitari) posaria a prova la pulsió entre la perifèria europea i els centres de poder. Amb uns anys de perspectiva, ja podem dir que Alemanya ha tret avantatge d'aquest anys de turbulències de l'euro. I que Portugal, Espanya, Irlanda, Itàlia i Grècia n'han patit. Fins i tot França, que tant li costarà reconèixer que ha de baixar un graó les seves ambicions i capacitats.

Obres noves. L'any 2015 veurem la inauguració del nou pont del Ter sobre la ciutat de Girona, que fa dos anys i mig que s'hauria d’haver inaugurat. La dreta postfranquista sempre té alèrgia i urticària al debat (això és el búnquer del PP gironí més algun subcontractat). Els que han inaugurat set quilòmetres de N-II desdoblats en set anys els enerva que els hi recordi que queden 55 quilòmetres de N-II per desdoblar a les comarques gironines: 42 entre Vilademuls i la frontera francesa i 13 entre Sils i Tordera. D'aquests 55 quilòmetres només s'han compromès obres, per d’aquí a final de legislatura, de menys de 6 quilòmetres. I amb un termini d’execució de 40 mesos! En resum, que no veurem noves cerimònies del PP en el que queda de legislatura. El que sí que hauria de fer el PP és posar en funcionament els serveis per fer de Palamós un port internacional, frontera Schengen. Tot està apunt i la Generalitat paga la infraestructura. Sembla ser que ja ho tenien apunt pel mes de novembre però ho han deixat per any electoral. Que ho facin, en tot cas.