Tinc molt present
dues persones que van morir en l'avió estavellat als Alps francesos dimarts
passat. Dues olotines, a Olot ens coneixem quasi tots. Molt presents les seves
cares i les seves famílies. Durant tots aquests dies no he escrit res, quasi no
he llegit premsa, no he obert cap televisió. El dolor i el dol els destil·lo en
silenci. Lluny del brogit de quan la noticia es converteix en impúdica carn de
consum de la morbositat. Un tuit canviarà res d'aquest gran drama?, m'he preguntat. I he
continuat en un silenci adolorit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada