15 de març 2015

Palamós, port internacional


De calaix. A començaments d’aquesta setmana, es va fer públic el que fa 15 anys que s’hauria pogut fer: Palamós serà port internacional amb frontera Schengen, cosa que suposa amb frontera exterior de la gran majoria de països de la UE integrats en l’espai de lliure circulació de persones, capitals i mercaderies. Fa anys i anys que aquest era un dels primers punts de la meva vindicació com a parlamentari per les comarques gironines al Congrés dels Diputats. Hi hem arribat! I n’estic molt content. Hi hem arribat d’una manera molt singular: l’acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern central suposa que el primer paga la infraestructura i el segon dóna el permís i hi posa els funcionaris. Per què aquesta fórmula tan original on, un cop més, la Generalitat paga més enllà de les seves competències? Els funcionaris de l’Estat veien com una heretgia que un port de la Generalitat tingui frontera internacional. No és un port de complex de ports de l’Estat, però hem estat creatius i hem superat aquesta reticència. Com fa uns pocs anys la Generalitat va pagar les instal·lacions de l’aeroport d’Alguaire perquè hi poguessin arribar vols internacionals, especialment per la temporada d’esquí. En el cas del Port de Palamós, allò que interessa es que hi puguin fer escala o ser punt de sortida de creuers internacionals. I també, encara que crec que en menor mesura, una porta de sortida i entrada per al transport de mercaderies.

Una aposta pel turisme a la Costa Brava. De cares a la propera temporada d’estiu ja podrem dir que la Costa Brava té un port internacional. I si el sector turístic es mou, el turisme de creuers pot tenir un impacte molt positiu per l’economia del turisme. Es tracta de posar Palamós en el mapa com a porta d’entrada d’una terra plena d’oportunitats. És una feina que requerirà el seu temps. Sempre dic d’una manera molt gràfica que aquests anuncis que a vegades trobem en els diaris de paper, i que fan propaganda dels creuers pel Mediterrani, sempre tenen unes parades molt conegudes. Doncs bé, es tracta que algun dia hi figuri en aquesta propaganda Palamós, per ella mateixa i com a porta d’entrada de la Costa Brava i l’interior de les comarques gironines.


Difícil gestació. En anys de vida parlamentària, mai m’havia trobat amb un cas singular. Fa anys que batallo per aquesta causa, discretament i oferint solucions. L’estiu del 2013 vam ser convocats els diputats de tres partits polítics a una reunió convocada per una venerable institució de dret públic i de l’anomenada societat civil gironina. El missatge va ser clar: perquè Palamós sigui port internacional, el Govern del PP demana que deixeu de dir res en públic sobre aquest assumpte. Vaig quedar parat. No m’havia passat mai. L’octubre de l’any passat, quan ja havia passat un any sense resultats, vaig portar a discussió i votació el port de Palamós al Congrés dels Diputats. Bona gent de Palamós i les comarques gironines van ser pressionades perquè em truquessin i em pressionessin perquè retirés el punt de l’ordre del dia. Perquè callés. També vaig quedar molt parat. Aquesta bona gent van quedar frapats; pensaven, de bona fe, que discutir quelcom en un Parlament podia posar en perill l’objectiu final al qual ara hem arribat. Vaig resistir i vam discutir, i es va votar per quasi unanimitat (els d’Izquierda Unida hi van votar en contra amb aquella gràcia reaccionària d’estar «orsai» que a vegades mostren). Les pressions venien del govern del PP i dels seus comptats dirigents gironins. Ara ja és aigua passada i hem arribat a bon port, mai millor dit. Però aquella tempesta en un got d’aigua em va fer pensar molt en les actituds antidemocràtiques d’alguns polítics que ara governen a l’Estat. Qui podia ser capaç d’intentar tapar la boca a un parlamentari en l’exercici de les seves funcions? Només franquistes sociològics podien ser capaços d’això. Tot va bé si acaba bé.

Cap comentari: