01 de març 2015

Boris Nemtsov

Vaig conèixer Boris Nemstov, assassinat a Moscou la nit del divendres al dissabte, el mes de juliol de l’any passat quan em vaig reunir amb l’oposició liberal russa. Recordo que no va ser gens fàcil arribar fins a ells (una reunió amb tres destacats opositors), el xofer i la policia que m’acompanyaven devien tenir instruccions de fer la trobada molt difícil. Van dir que s’havien equivocat de direcció. Vaig haver de caminar per carrers plens d’obres, em van retallar els temps. Vaig arribar a les oficines de RPR-Parnas, membre del partit liberal europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus. A vegades prenc notes de les converses més interessants que tinc. En aquest cas ho vaig fer. Nemtsov va intentar canviar l’estat de les coses des de dintre durant els anys 90 del segle passat com a viceprimer ministre. Més tard es va topar amb un país que havia transitat del tsarisme al comunisme sense haver experimentat mai les bases d’una revolució democràtica liberal i burgesa (com les del XIX en l’Europa occidental). Volia, no podia, resistia, tenia una posició contracorrent en un mar ple d’onades molt perilloses. Aquests tipus de lluitadors per la democràcia i els drets humans són els que em fan posar en la mesura justa els planys locals que a vegades sento en la nostra societat balneari. Per les causes grans, la mort violenta és l’última frontera.