Vaig conèixer Boris Nemstov, assassinat a
Moscou la nit del divendres al dissabte, el mes de juliol de l’any passat quan
em vaig reunir amb l’oposició liberal russa. Recordo que no va ser gens fàcil
arribar fins a ells (una reunió amb tres destacats opositors), el xofer i la
policia que m’acompanyaven devien tenir instruccions de fer la trobada molt
difícil. Van dir que s’havien equivocat de direcció. Vaig haver de caminar per
carrers plens d’obres, em van retallar els temps. Vaig arribar a les oficines
de RPR-Parnas, membre del partit liberal europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates
Europeus. A vegades prenc notes de les converses més interessants que tinc. En
aquest cas ho vaig fer. Nemtsov va intentar canviar l’estat de les coses des de
dintre durant els anys 90 del segle passat com a viceprimer ministre. Més tard
es va topar amb un país que havia transitat del tsarisme al comunisme sense
haver experimentat mai les bases d’una revolució democràtica liberal i burgesa
(com les del XIX en l’Europa occidental). Volia, no podia, resistia, tenia una
posició contracorrent en un mar ple d’onades molt perilloses. Aquests tipus de
lluitadors per la democràcia i els drets humans són els que em fan posar en la
mesura justa els planys locals que a vegades sento en la nostra societat
balneari. Per les causes grans, la mort violenta és l’última frontera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada