Pressupostos i esmenes

Dimarts al matí intervinc a Biarritz i a primera hora de la tarda faig el salt en avió fins a Madrid. Hi ha debat de pressupostos en la Comissió. En dos dies, CiU aconsegueix introduir esmenes per valor de fins a 40 milions d’euros, més els pactats la setmana anterior en ponència. Tot plegat suma 70 milions d’euros. El PSC només ha incorporat 19 milions d’euros. Diners destinats al que és prioritari avui: projectes d’I+D+i i inversions territorials que millorin els pressupostos en els ministeris de Foment, Medi Ambient i també Cultura. Els bascos han pactat el traspàs de les competències en Innovació per ajudar a fer una economia més avançada en tems que els totxos es tornen fang. Els del Grup Parlamentari català també hem apostat per la innovació que tan ha caracteritzat l’economia catalana. Últimament alguns empresaris catalans havien tingut la temptació d’abandonar l’economia del pencar i enlluernar-se per l’economia del “aquí te pillo aquí te mato” que es practicava pels despatxos financers del Paseo de la Castellana de Madrid.

Nit electoral americana

Dimarts a la nit. Recepció de l’ambaixada dels Estats Units a la Casa d’Amèrica, antic Palau de Linares, davant la Cibeles. L’amfitrió, l’ambaixador Eduardo Aguirre, és un republicà declarat que ens rep amb cara de dir “la nit no em serà gaire agradable però benvinguts i endavant”. Tenen l’amabilitat de fer-me passar a la zona més reservada de seguiment dels resultats. Allí la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, m’adopta sobtadament de parella i no em deixa de rotllana en rotllana. Intento posar en la conversa alguns temes pendents d’obres de l’Estat a Catalunya ( tants!!) però ella surt per la tangent explicant acudits. La ministra té gràcia andalusa explicant acudits, fins i tot n’explica alguns de marcat to masclista. Arriba el president Montilla i, bàsicament, calla. A un quart de dues dono per acabada la vida social i el canapès i me’n vaig per seguir els resultats davant el televisor. Dormo poques hores i el dia següent comento els resultats en dos cadenes de televisió. Obama en l’hora decisiva. Transmet confiança i esperança i, a més, sembla que sap envoltar-se dels millors i aprendre. Zapatero el 2004 també desprenia esperança però van ser necessaris pocs anys per veure la seva inconsistència. P.S. Dimecres la Generalitat va entregar el premi Blanquerna d’enguany a Esther Koplowith. Els motius estan ben justificats en la seva vessant social i filantròpica però penso en els marramiaus que haurien fet els actuals integrants del tripartit ( que ja duen cinc anys de govern de to baix) si aquesta hagués estat una decisió d’un govern de CiU.

Israel-Europa

Setmana francesa. Dijous i divendres reunió dels European Friends of Israel, els amics europeus d’Israel, un altre cop a París. Patrocinat pel Parlament europeu i el Govern del partit Kadima, aquesta és una gran operació per traslladar a Europa l’opció d’una ràpida creació de l’Estat palestí com a alternativa a un Estat d’Israel binacional, on els palestins creixen ràpidament en la seva demografia. Tot canviaria amb una victòria del Likud. En els primers mesos de 2009 hi haurà la primera cimera UE-Israel i preparem molt bé, amb precisió jueva, el camp de treball perquè doni fruits ràpids i mútuament beneficiosos. En el sopar, la cantant jueva Noa interpreta algunes peces i l’himne d’Israel: “Tenim l’esperança de veure una nació lliure en la nostra terra...”. El sionisme va ser un gran moviment de reconstrucció nacional. Després de 6 milions de jueus exterminats en l’Holocaust, amb 800.000 jueus desplaçats. La pau està més a prop en el Mitjà Orient.

Els pressupostos i les esmenes de CiU

Reprodueixo la crònica de Laura Fanals en el Diari de Girona d'avui sobre les esmenes presentades per CiU als Pressupostos Generals de l'Estat amb especial referència a les esmenes territorials per a Girona:

"Convergència i Unió ha presentat esmenes per valor de gairebé 152 milions d'euros per les comarques gironines als Pressupostos Generals de l'Estat, i assegura que donarà suport a totes les propostes del PSC per incrementar les dotacions per Girona, de manera que espera que els socialistes facin el mateix. I és que, per ara, CiU pensa que són uns "mals pressupostos", als quals s'ha de "donar la volta".El diputat gironí Jordi Xuclà va explicar ahir que ja s'han incorporat algunes esmenes de la federació, com els 5 milions d'euros per a la variant de Ribes de Freser, 500.000 euros pel passeig marítim de Colera, 1 milió d'euros per a la platja de s'Abanell (totes aquestes compartides amb el PSC) i 500.000 euros per a la Pletera de l'Estartit. A més, també hi ha l'esmena de consens entre CiU, PSC i ERC sobre el Centenari de la Costa Brava.Tot i això, Xuclà va lamentar que, del total de pressupostos de l'Estat, una part no s'acabi utilitzant: segons va indicar, el grau d'execució a les comarques gironines no ha arribat enguany al 75%. De moment, però, els diputats gironins de CiU estan concentrats en obtenir més recursos per a la demarcació. Segons va indicar ahir Xuclà, en matèria de Foment mantenen la seva proposta electoral de tenir tots els trams que falten per desdoblar de la N-II i l'A-26 acabats o en obres durant el 2009, i per tant veuen "insuficients" les partides que s'hi han destinat. A més, consideren "absolutament prioritària" la variant d'Olot, ja que amb l'entrada en funcionament del túnel de Bracons tenen por que es converteixi en un "coll d'ampolla". En total, CiU ha presentat 26 esmenes de Foment i 26 més de Medi Ambient.En matèria de cultura, la diputada Montserrat Surroca va explicar que s'han presentat 26 esmenes més, en considerar que les inversions previstes són "del tot insuficients". En aquest sentit, considera que el Festival Temporada Alta mereixeria "un suport més gran, perquè és té moltes possibilitats i és un projecte de país", i per això han demanat 300.000 euros més. Pel que fa al futur Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, Surroca va assenyalar que el Govern "s'ha fet en diverses ocasions la fotografia i ha presentat grans projectes", però ara esperen que durant el 2009 hi dediquin una partida d'un milió d'euros. Un altre concepte pel qual CiU desitjaria més diners són els premis Prudenci Bertrana, ja que malgrat que fa poques setmanes el PSC va presentar una proposició no de llei per a donar-los més suport, "això no s'ha traduït en cap suport econonòmic". Per això, demanen que s'hi destini una partida de 100.000 euros. Xuclà va assegurar que veuen "bona predisposició" per part dels socialistes per a incorporar esmenes. De fet, va considerar que estem "enfront de la principal modificació pressupostària de la democràcia", i per això va voler fer una crida a tots els grups polítics (des d'ERC fins al PP) a "sumar-se a aquestes esmenes, pactar-les i transaccionar-les". Fins ara, però, Xuclà va assenyalar que el PSOE ha pactat esmenes per valors de 19 milions d'euros a tot Catalunya, mentre que CiU ja n'ha incorporat 7 per a les comarques gironines durant la fase de ponència."

Eleccions als EUA

Divendres a la nit. Pel Canal 3/24 de la Televisió de Catalunya hi ha un interessant debat sobre les eleccions americanes del 4 de novembre entre tres excorresponsals de la cadena als Estats Units: Martí Anglada, Salvador Sala i Ramon Rovira. Un debat de gran qualitat, ple d’informació i d’experiència. De tres periodistes de la casa que demostren que la casa ja té experiència. Llàstima que estigui amagat en l’emissió d’un canal tan poc vist. El millor que es pot veure en aquest moment a la televisió. Dimecres Miquel Roca deia a Madrid: guanyarà Obama però per menys del que diuen les enquestes. Obama no té una oportunitat de passar a la història pel color de la seva pell sinó per les reformes que ha d’afrontar en el camp financer i econòmic. Per primer cop en molts anys, és més important saber el nom del futur secretari del Tresor dels EUA que del Secretari d’Estat. Estic fitxat per participar en dos debats televisius el dimecres 5 tot valorant els resultats del 4 de novembre als Estats Units. Una nit llarga en la que, un any més, dormiré poc.

La guerra i l'atzar

Llarga conversa amb l’ambaixador de Geòrgia a Espanya. Parlem de la guerra amb Rússia d’aquest estiu. Un dels punts forts de la batalla informativa va ser dilucidar qui va obrir les ofensives militars, si Rússia o Geòrgia, aquesta segona potser aconsellada pels Estats Units. Aprofitant, a més, els focus apuntaven a la inauguració dels jocs olímpics de Pequin. Per arrodonir la teoria dels fils invisibles. L’ambaixador Zurab Pololikashvili m’explica que tot és molt més senzill i fruit d’un matoll de conflicte local que es va incendiar fins a convertir-se en guerra. El primer dia de les hostilitats els ministre de Defensa es trobava de vacances a Espanya i mig govern estava fora del país. El president estava de camí a l’aeroport per volar cap a Xina. Els atacs locals d’un grup d’habitants d’Osètia del Sud va ser repel·lit per l’exèrcit georgià. Els russos van entrar en acció...i la guerra no prevista va convertir-se en la guerra de l’any. Ara Ucraïna i Geòrgia volen entrar a la OTAN. La cimera anual se celebrarà els proper 18 de novembre a València. A l’expectativa de les possibilitats d’ampliació de la nova aliança militar que ja no té enemic de la guerra freda sinó que es vol constituir en zona de pau i estabilitat.

Policia de Catalunya

S’ha completat el desplegament dels Mossos d’Esquadra per tot el territori de Catalunya. És només la tercera o la quarta notícia de l’informatiu. Però és un fet històric. La policia de Catalunya ja està desplegada per tot el país. Construcció de l’autogovern, que ha de ser sinònim d’eficàcia i modernitat. Una notícia que em fa sentir content. Hi noto el sentit de demanar poder polític per a Catalunya. No sé si avui això es nota prou o es fa notar prou en el nostre país.

La sortida de la UEO

El president del Congrés dels Diputats, José Bono, que dirigeix amb astúcia i poc soroll el parlament, ha decidit retallar notablement el nombre d’Estats amb els quals el parlament tenia relació parlamentària. Racional i bona decisió en època de crisi. Però Bono també ha decidit donar per finiquitada la delegació parlamentària davant de la Unió Europea Occidental, instrument de seguretat europeu que s’ha de dissoldre el dia que entri en vigor el Tractat de Lisboa (el 2010, en el millor dels casos) que ja comunitaritza la política de seguretat. Gran relliscada. L’Estat té ambaixador davant de la UEO, el gironí Lluís Maria de Puig va ser president de l’assemblea parlamentària de la UEO i, com a tal, avui president d’honor, l’Estat contribueix amb diners a mantenir una organització de la qual es retira per la porta del darrera i amb una mesura de pur consum populista...primera relliscada notable del president del Congrés. En sentirem a parlar.

Estranys companys

La política fa estranys companys de trajecte. Especialment en la dreta espanyola dalt voltatge conspiratiu. El que s’està cuinant a foc lent les últimes setmanes en els reservats dels restaurants del Madrid de la dreta espanyola és impressionant: Esperanza Aguirre està dolguda amb Mariano Rajoy per com la va tractar abans i després del Congrés del PP del mes de juliol, l’entorn d’Esperanza Aguirre veu que s’ha de recol.locar en el tauler perquè la “lideresa” camina cap a la seixantena – mala edat per començar a liderar en la política espanyola- i Alberto Ruíz-Gallardón manté intactes les seves ambicions. Aguirre estaria disposada a recolzar Gallardon com a recanvi de Rajoy a canvi d’una bona quota de poder i de complir el seu somni de ser candidata a l’alcaldia de Madrid. La rancúnia, aquest motor dels humors ferits!. Tota aquesta conspiració només s’activaria si el PP de Rajoy té mals resultats en les eleccions basques, gallegues i europees.

Sobre trens i abonaments

Arran de la iniciativa d'ampliar el servei de trens Figueres-Girona-Barcelona fins a mitjanit i amb majors freqüències, alguns lectors m'han fet notar que Renfe s'ha carregat els abonaments trimestrals i els ha convertit en mensuals amb l'obligació de comprar deu viatges. Una pujada encoberta de preus. Un estudiant tipus a Barcelona utilitza vuit viatges al mes. I n'ha de malbaratar dos. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, té un compromís votat per unanimitat del Congrés dels Diputats. També pels diputats socialistes, quina cosa s'agraeix.