Els pressupostos i els aliats

Dinar de menú amb un amic i diputat del PSOE. Treuen foc pels queixals perquè asseguren i tornen a assegurar que en el pacte del finançament de Catalunya –se’n recorden dels focs d’artifici del mes de juliol?- hi anava incorporat el vot favorable d’ERC als pressupostos generals de l’Estat. N’estaven convençuts i per això l’aparell mediàtic de la Moncloa havia donat aire i protagonisme a ERC. Molt d’aire pensat en política espanyola i no pas catalana. Ara veurem què passa en aquesta política de la improvisació setmana a setmana. En la mateixa conversa em confirma el que era la meva percepció: en les files socialistes també hi ha la convicció que la vicepresidenta Elena Salgado ha sortit derrotada dialècticament del debat pressupostari d’aquesta setmana.

L'AP-7 i la sortida Girona centre

Ara que l’autopista AP-7 està en obres a les comarques gironines per la construcció del tercer i el quart carril, m’arriba una resposta parlamentària oficial del govern que és preocupant. Sempre havíem quedat que en paral·lel a aquestes obres, es construiria la sortida-entrada de l’autopista Girona-centre per Sant Gregori. El projecte està encara en fase de redacció, molt endarrerit. És indispensable un nou accés Girona-centre i no serà per aquest any ni per l’any que ve. És tenir-los molt quadrats afirmar, com ho va fer el ministre de Foment José Blanco, que la inversió en carreteres a la demarcació de Girona puja notablement per les obres de l’AP-7. Perquè aquestes són obres finançades amb el peatge que paguem cada dia. I amb un allargament més que probable de la concessió de l’autopista quan s’acabi el 2022.

El PP ha fet el que mai ha fet el PSC

Dimarts 13 d’octubre. El Ple del Congrés dels Diputats discuteix i vota una modificació legal proposada pel Partit Nacionalista Basc que suposa el “blindatge” del concert econòmic per a la Comunitat Autònoma Basca i Navarra. Aquest assumpte ha provocat gran tensió en les files del PSOE i del PP, sobretot entre els líders de comunitats veïnes (Rioja, Aragó, Castella-Lleó...) que veuen aquesta reforma legislativa com un greuge comparatiu. El PSOE ha decidit, a últim moment, votar-hi a favor (els pressupostos es voten la setmana que ve). El PP, que hi havia votat a favor en el Parlament basc, hi ha votat en contra en el Congrés dels Diputats. El resultat ha estat que els diputats del PP del País Basc s’han absentat de la votació per discrepància amb el sentit del vot i per no entrar en flagrant contradicció amb el que havien votat els seus col·legues a Victòria. Resultat: els diputats del PP basc han fet aquesta setmana al Congrés el que els diputats del PSC al Congrés no han fet ni un cop en trenta anys. Inèdit. Llegir els fets més enllà de l’excitació

Veneçuela

Dimecres 14. Antonio Ledezma és a Madrid, alcalde de Caracas i principal referent opositor a Hugo Chávez. Segurament el candidat presidencial de l’oposició el 2012. Aquesta setmana ha estat entrevistat per molts mitjans de comunicació estatals. Amb tota la normalitat del món, hem intentat una reunió dels portaveus d’afers exteriors amb el líder opositor –perseguit i constrenyit en el seu país. El partit socialista s’hi ha oposat. Aleshores ens hi hem reunit tots menys els socialistes i els postcomunistes. Sortint de la reunió ens ha dit que el dia següent es reuniria amb Felipe González i que veia “una diferència entre el socialisme de Felipe i el govern de Zapatero molt més ambigu en situacions de violació dels drets fonamentals a Veneçuela, Cuba...”. L’apaciguament – callar davant situacions contraries a la democràcia i els drets humans- és l’avantsala de la figura del còmplice necessari.

Del sublim al ridícul...

La frase és d’Oscar Wilde: “Del sublim al ridícul només hi ha un pas”. Em ve al cap aquesta setmana quan veig l’entrada en l’escena de la política internacional del president del Govern espanyol. La foto tants anys pidolada del president del govern amb el llogater de la Casa Blanca ha relliscat bastant –per tan anunciada- però la gira pel mitjà orient m’ha deixat més preocupat: “Venim aquí a solucionar el conflicte entre Israel i Palestina, ens hi mullarem (sic) durant la presidència espanyola de la Unió Europea”. Les paraules pronunciades en el Museu Yad Vashem de Jerusalem i la dedicatòria naïf en el llibre del museu de l’Holocaust m’han deixat preocupat. La presidència de torn porta moltes cites prèviament fixades (revisió estratègia energètica, cimera UE-EUA a Madrid...) que aniran bé o no en funció del la cuina dels comissaris europeus de Brussel·les. Però l’aportació pròpiament espanyola no es veu per enlloc. Els ambaixadors dels Estats membres de la UE a Madrid s’han queixat aquesta setmana perquè encara no tenen el programa de la presidència espanyola: Moratinos emprenyat perquè De la Vega vol controlar-ho tot i el ponteja. El secretari d’Estat per a la Unió Europea, Diego López-Garrido, només es pot recolzar en els bons tècnics i diplomàtics que el recolzen –alguns molt vinculats a les comarques gironines-. La presidència anirà bé perquè sempre aporta focus, atenció i fotos...però no la veig, a dia d’avui, ni vertebrada ni substantiva. Llegir els fets més enllà de l’excitació.

Defensa de la política en temps de descrèdit

Tribuna Girona i la Càtedra de Cultura Jurídica estrenen una nova línea d’activitat. Inaugura la càtedra l’advocat i polític Miquel Roca. Fi, àgil i en forma en tots els sentits: “Espanya presidirà Europa exigint polítiques econòmiques ortodoxes que indica el comissari Joaquín Almunia i que no compleix Espanya”. Roca ha fet una defensa final de la política que li he agraït. No pas per gremialisme sinó perquè l’alternativa és l’antipolítica: Itàlia, l’evolució de Veneçuela...Jo estic encantat que em controlin i que m’exigeixin responsabilitats (jordi.xucla@diputado.congreso.es) però m’emprenya que em posin al sac de les quatre pomes podrides sobre les quals el públic gaudeix en calent però no en el moment de la sentència. Aquesta setmana m’he creuat i he parlat amb en Josep Borrell i he recordat que aquests dies se celebra el judici pel cas que va fer que ara fa deu anys es retirés de la candidatura a la presidència del govern. Interessava l’assumpte en calent, d’acord. Però perquè interessa tant poc ara que és el moment del dret i la justícia? Llegir els fets més enllà de l’excitació.

Alta Velocitat el 2012?

Dimecres 14. El president d’Adif – ens públic que construeix la línea del TAV- ha visitat Girona. No hi han estats convidats els membres de la comissió municipal de seguiment de les obres. Els responsables, democràticament elegits, de controlar el constructor de l’obra no són invitats a mantenir cap reunió ni contacte amb el president de l’ens que han de controlar. Magnífic. Tampoc hi hem estat convidats els parlamentaris a Madrid. Gran foto al pou d’atac on començarà a perforar la tuneladora al sud de Girona. La tuneladora arribarà amb mig any de retard i pot començar a treballar el març de l’any que ve, nou mesos més tard del previst. Tot i això, amb la cara d’esfinx que caracteritza la visita d’un responsable de Foment a “províncies”, s’ha mantingut la data del 2012 per l’arribada del TAV. Són els mateixos responsables que van anunciar l’arribada del TAV el 2004 (govern PP), el 2008 (govern PSOE fins la setmana després de les eleccions municipals del 2006) i que ara mantenen el 2012 tot i el retard en l’obra. Perquè es relaxen? Perquè tenen una alternativa: la posada en funcionament del tercer rail a finals de 2010 o començaments del 2011. Cost del pedaç de l’alternativa del tercer rail i el tram internacional (Figueres-Perpinyà) avorrint-se de fàstic: més de 200 milions d’euros. La ineficàcia hauria de tenir un cost polític. Però en aquestes terres que ens empassem la N-II aturada en les seves obres i que la plataforma ciutadana del tren convencional es divideix...som d’una resistència masoquista. Llegir els fets més enllà de l’excitació

Giverola

En el recorregut pels replecs del país, visita a la cala Giverola de Tossa de Mar. L’any 1987 i 1988 l’agrupació de professionals dels carters de Suïssa van impulsar un complex vacacional amb els diners d’una cooperativa. Molt centreeuropeu. Així va néixer Giverola. Potser avui no s’hauria fet però s’ha de reconèixer que van fer el complex hoteler amb un pulcritud molt suïssa. Encara hi ha famílies de carters suïssos banyant-se en el càlid Mediterrani. Ens reben el Patrik –un suís enamorat de les comarques gironines- i la Marta Fàbregues. Després visita a l’alcaldessa Imma Colom (sempre hiperactiva i resolutiva) i passejada pels carrers de Tossa de Mar quan ja ha caigut el dia. Mossèn Joan Carreres i Pera ens fa entrar a la rectoria. Parlem de tot, del catecisme espanyol imposat a les escoles catalanes, de Mossèn Cinto i d’exorcisme...i del país que es vol espolsar tanta mediocritat (aquesta és la impressió que tinc després de parlar amb força gent en la vetllada dels Premis Prudenci Bertrana).

N-II. Què hem de fer més?

He llegit els comentaris irats, emprenyats, cabrejats...dels lectors en l’edició digital de varis diaris a algunes notícies referides a la N-II que han sortit aquesta setmana. Per exemple: “El desdoblament de la N-II a Medinyà està en fase d’expropiacions i no té data d’inici. Les obres es van adjudicar el març i no han començat encara, tot i que les empreses confien a posar-s'hi a finals d'any” Sí, les obres tenien un període d’execució de 20 mesos que començava a comptar el mes de març i encara no han començat i les expropiacions estan pendents. He notat una gran ira cap als polítics, com un tot. Fa anys que em dedico a estudiar les dades i a denunciar en el parlament el gran incompliment del desdoblament de la N-II. Podria escriure pàgines i pàgines, parlar-ne estona llarga amb dades a la mà...però la paciència dels gironins sembla que queda sadollada amb comentaris a l’edició digital dels diaris. Sincerament, n’hi ha per tallar carreteres i emprendre mesures contundents. Fa uns anys es va crear una pàgina web d’afectats per la N-II. Em vaig posar en contacte amb ells i vaig anar a dinar amb un dels seus impulsors. Els hi vaig proposar mesures...però devien pensar que això “polititzava” la reclamació. I és clar que és política i pressupostos i diners!! Que tots els afectats per la vergonya de la N-II deixin de renegar ferros i claus i emprenguin mesures contundents. Jo ja em posaré en la última de les últimes files. Però no si val a criticar a “els polítics” com un tot sense separar el gra de la palla. Estoïcisme que llinda amb el masoquisme. I un panorama molt magre si no canviem les previsions pressupostàries. Els alts funcionaris de Foment diuen: “Però com es poden queixar aquest gironins si tenen les obres del TAV?”. Això és no entendre res.

Pirates

Ja fa una setmana i mitja del segrest del vaixell de pesca de tonyina en aigües internacionals davant de Somàlia. Del segrest de l’Alakrana el que s’ha dit poc és que ha estat perpetrat pels mateixos pirates altament professionals que van segrestar un vaixell alemany durant més de tres mesos. L’alliberament va costar. Els despatxos de Londres ja han començat els primers contactes. Així són els pirates d’avui: uns segresten en alta mar –els satèl·lits americans els hi tenen retratats fins i tot el colors del calçotets- i uns altres negocien des de Londres. Estats fallits...i clavegueres de tirada planetària.