S’ha acabat l’estat d’alarma –previsió constitucional dictada pel Govern i ratificada pel Congrés- després de 43 dies. És el primer cop que s’ha utilitzat en els més de trenta anys de l’actual règim democràtic. Ha servit per limitar alguns drets sindicals dels controladors aeris i militaritzar durant uns dies les torres de control. Ha anat molt bé. Els avions han tornat a sortir a l’hora. I quan un proba la normalitat es fa més el càrrec del desgast impresentable arrossegat durant anys de vagues encobertes.
Però també els controladors diuen que la col·laboració amb l’exèrcit els ha ajudat a disciplinar la manera de treballar i que hi ha sortit guanyant en la planificació dels vols.
Hi va haver un moment que el PP va intentar oposar-se a l’Estat d’alarma per motius de forma –la falta de l’informe escrit del Consell d’Estat. Ben aviat van plegar veles perquè van notar que posar ordre en el desori aeroportuari era un gest d’autoritat del govern valorat per l’opinió pública. L’ordre, previsible bandera de la dreta, onejada per l’esquerra. Potser el que va desentrellar més clarament aquest malentès ideològic va ser Edouard Balladur, exprimer ministre francès sofisticat i astut, que va dir: “La seguretat és la primera de les llibertats”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada