Això que en diuen les “retallades” no és res més que mesures dures però inevitables per reduir el dèficit públic i no acabar essent una economia intervinguda i esfondrada com les de Grècia, Irlanda i Portugal.
El govern espanyol ha anat molt lluny deixant que el vehicle de l’economia circulés sense direcció en el volant....i la vicepresidenta Elena Salgada va començar el 12 de maig de 2010 (el dia del seu aniversari) una draconiana política d’ajust pressupostari per evitar la intervenció i després de les trucades del president del estats Units, el president de Xina i els directors generals del FMI i el Banc Central Europeu.
Succeeix però que la gran majoria de serveis que repercuteixen directament sobre la vida diària de tots nosaltres són traspassats a les Comunitats Autònomes. I així Salgada estreny el cinturó i les comunitats hi posen la cara. És evident que després del 22 de maig veurem que tots els governs autonòmics que ara estan a les portes d’eleccions adoptaran mesures de reducció del dèficit. És de calaix, mai millor dir. I en el cas català és notable observar com els partits que van fer aquest gran dèficit en els últims cinc anys ara, alguns d’ells, són capaços d’encapçalar la manifestació. Els electors segur que tenen memòria. Temps de guaret. Durant el primer trimestre d’aquest any les exportacions han crescut un 14% en l’economia catalana i la temporada turística es presenta favorable. Després del temps de guaret, sembrar per fer créixer una nova economia productiva, que ja no serà bufar i fer bombolles (immobiliàries i d’altres tipus). S’ha acabat l’època de viure per sobre de les nostres possibilitats.
Aquesta setmana el FMI ha anunciat que l’economia espanyola ha passat de ser la 8èna a la 12èna del món i que no preveu un creixement per sobre del 2% ( la que crea ocupació de forma estable) fins el 2017. Tornin a llegir les tres últimes frases, si us plau. Pensin un moment en aquestes tres últimes frases, si uns plau. En tota la península Ibèrica, només hi ha dos llocs que es prenen seriosament aquestes coses: Portugal perquè té la pistola al pit i Catalunya perquè vol sortir del pou i enlairar el vol. Entremig, un llarg son després de l’esforç d’aixecar tantes cases.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada