Corea del Nord

Poca broma amb les amenaces del delirant líder nord-coreà Kim Jong-un. No per ser un estadista sinó per ser fill i nét de perfectes dèspotes embogits que han fet passar gana i han negat la llibertat als nord-coreans. El pressupost de defensa de Corea del Nord és de 2.600 milions de dòlars anuals, el de Corea del Sud de 28.000 milions de dòlars anuals. I el d'Estats Units no cal recordar que és el més alt de tot el món. Però el deliri pot explotar la propera setmana, quan es complirà un any de la mort del "líder etern", concretament el 15 d'abril. Mentrestant, les peces es poden moure. Cal recordar que des dels anys 50 del segle passat Corea del Nord (règim comunista) i Corea del Sud (democràcia liberal de gran progrés econòmic) viuen en un estat en el que ni han firmat la pau ni donen per acabada la guerra, només viuen en un armistici. Hi ha un Mur que ha de caure. Les dues Corees són un exemple que desmenteixen aquells que diuen que la democràcia només pot arrelar en algunes parts del planeta. Després de la guerra de Corea, els coreans del sud eren més pobres i miserables que els seus compatriotes del nord. Més de mig segle de democràcia, llibertat, estat de dret, lliure mercat i economia internacionalitzada han marcat la profunda diferència. El mateix val per Taiwan i Xina Continental. O per Macao i Xina Continental. En resum: la propera setmana Corea del Nord ens pot enviar a una guerra nuclear o el món democràtic els pot enviar a emmagatzemar el cartó-pedra del penúltim règim comunista.

L'eix del Mal. Quan Condoleezza Rice era una discreta assessora de seguretat en el primer mandat del president George W. Bush, va escriure un discurs pel president en el que va crear l’expressió Eix del Mal per referir-se a les aliances polítiques entre Corea del Nord, Iran i Síria. No sé si aquest Eix existeix en els termes teoritzats per la disciplinada Condoleezza Rice però el que sí sé és que aquesta setmana l’històric Tractat Internacional de Nacions Unides que per primer cop regula el comerç mundial d'armes ha estat votat en contra només pels tres estats de l'anomenat Eix del Mal, i que fa dues setmanes van vetar la seva aprovació. Deu anys després del discurs de l'Eix del Mal, Síria s’està dessagnant en una guerra civil de final incert (l'exercit lliure de l’oposició no deixa d'estar infiltrat per cèl·lules islamistes), Corea del Nord està entre els seus espetecs patètics i un final de règim que s’albira i Iran esta a punt de celebrar al juny unes eleccions parlamentàries en les que faran trampes els conservadors i els ultraconservadors. A vegades, les velles frases i els vells conceptes triomfen en un futur indeterminat.