Tomàs Alcoverro

Tomàs Alcoverro- Fa quatre anys, quan vaig ser observador electoral internacional de les últimes eleccions al parlament del Líban (mosaic de minories religioses i partits amb simpaties regionals molt sensibles, equilibris fràgils), vaig conèixer aquest gran periodista que és Tomàs Alcoverro. Ara l’he tornat a buscar en motiu del retorn a Beirut i el resultat han estat tres dies agradables de descoberta de la ciutat dels contrastos, la tolerància passada, l’ànima comercial fenícia que va irradiar tot el Mediterrani, la convivència quasi inconscient de formes de vida occidentals amb barris sota l’estela de Hezbollah. Hem après molt amb el mestre Alcoverro a qui devem un gran homenatge per la seva brillant executòria de periodista culta i sobre el terreny. Alcoverro encara escriu les cròniques a mà, en un primer redactat, i el seu coneixement de la regió i els seus contactes són bastíssims. Convé llegir “La historia desde mi balcón” i prendre molt en compte les seves opinions sobre la guerra de Síria – lluny de l’idealisme internacionalista que tan de mal ens ha fet- i les seves vivències com a corresponsal en la guerra de l’Iraq d’ara fa just deu anys. Alcoverro també va viure en directe, és clar, la caiguda del règim de Mubarack però és que és magnífica la seva glossa de l’entrada viscuda de Jomeini a Teheran el 1979. A partir del juny hi haurà un vol directe Barcelona-Beirut amb Vueling. Val la pena visitar la perla del mitjà orient on ressonen tots els murmuris més subtils dels moviments de la zona. Damasc, Jordània, Palestina, Iran, Qatar....tot se sent des del balcó de l’amic Tomàs en el barri de Hamra de Beirut: vida, llum, Mediterrani....i un passat de tolerància que s’enfosqueix a vegades.

El dèficit- Dimarts 16 d’abril, retorn a la feina parlamentària. S’ha tancat un acord per la flexibilització de la reducció del dèficit de les comunitats autònomes. Aquesta ha estat una feina laboriosa que ha passat per convèncer el comissari europeu Olli Rehn des dels quarters de la Generalitat i amb l’ajuda dels amics liberals europeus. Ara la comunitat de Madrid ha filtrat a la premsa que la flexibilització del dèficit serà diferent segons las Comunitats Autònomes i segons el compliment dels objectius en anys anteriors. Madrid té un dèficit més moderat i aquesta filtració només té per objectiu rebentar que les coses ens vagin més bé als catalans i algunes altres comunitats llevantines (València, Balears, Múrcia) que sumem més del 50% del PIB espanyol. N’hi ha que per fotre a l’altre està disposat a enfonsar-se en l’encrespada tempesta.

19 d’abril- Els camions ja no circulen per la N-II des de Vidreres fins a la frontera francesa. Moltes felicitats a tots els que ho hem fet possible. Aquesta mesura té un cost de tres milions d’euros a l’any (esmena de CiU als pressupostos d’enguany). Benvinguda sigui la despesa perquè donarà més seguretat al corredor de la mort. Però hem de recordar que aquesta només és una mesura provisional a l’espera del desdoblament definitiu. El ministre Montoro (“cara de cabaretista de casino de tierra de secano”, segons malèvola descripció d’una ment política de llarg recorregut), l’home de la Verge del Puny, ha autoritzat explorar la construcció d’una autovia low cost pel mètode del peatge a l’ombra. Ara han licitat la redacció del projecte. S’hauran d’afanyar, i haurem de pressionar, per no acabar la legislatura d’aquí a dos anys i mig només amb els 9 quilòmetres a mig desdoblar entre Caldes de Malavella i Maçanet de la Selva.