Els kurds

Tot i que l’excitada premsa madrilenya de les bombolles i els focs d’artifici es pensava que aquella hora estava reunit amb el ministre principal de Gibraltar (que se’ns ha perdut amb les autoritats de Gibraltar tant properes a Londres i contraries al sí en el referèndum d’Escòcia?) la veritat és que aquella hora estava reunit amb el delegat del Govern del Kurdistan iraquià a Madrid, un home d’unes formes exquisides, well educated, i amb un cabdal d’informació rellevant. No només ens ha explicat els fets i dades més rellevants sinó que ens ha demanat consell (quina cosa solen fer les persones intel·ligents). Iraq està en un escenari d’extrema inestabilitat (la guerra entre xiïtes i sunnites pot esclatar més aviat que tard i una ingerència d’Iran no és descartable). Davant d’aquest panorama, el Kurdistan iraquià pensa que li ha arribat l’hora de cridar els seus ciutadans a un referèndum d’autodeterminació. I més ara que el Govern de Turquia ha entès que li convé més un Estat laic proper i ric en petroli que el contagi de l’integrisme en les seves fronteres. El 10 d’agost hi ha convocades eleccions presidencials a Turquia, Erdogan s’hi presenta per culminar la mutació del règim kemalista en una nova forma d’islamisme “moderat” neootomanista. Les fronteres artificials nascudes del final de la Primera Guerra Mundial al Mitjà orient està a punt de saltar per moltes de les seves artificials costures. Tornarem a repensar els mapes, en gran.