Una conversa a la Duma

Fa dos anys que cueja la solució del conflicte per les més de 600 famílies que tenen pendent la culminació d’una criatura a Rússia. Un cop aprovat el Conveni bilateral (em guardo explicar el que ha costat la redacció de la lletra petita), ara falta la ratificació parlamentària. Sóc optimista i estic en contacte amb els pares, alguns d’ells residents a les comarques gironines. Em reuneixo amb el president del Parlament Rus, la Duma, Serguéi Narishkin, veritable número tres del país. Acordem una ratificació el més ràpida possible del Tractat, tot i que l’estiu està pel mig. I es compromet, en un país com Rússia, que un cop firmat el Tractat, cap jutge en farà una interpretació contrària. Impressiona la conversa d’hora i mitja amb Narishkin, excap de l’administració del president de la Federació Russa. Al final, es dirigeix cap a mi i em diu: “vostè és català, jo el puc entendre a vostè, i vostè ens hauria d’entendre a nosaltres sobre Crimea”.  Li proposo prendre una tassa de cafè face to face. Riem, li dic que són dos casos diferents. I abandono la Duma pensant com carai el cas català s’ha internacionalitzat fins al punt que sigui tret en la conversa pel tercer home més influent de Rússia. També penso, un cop més, “què hi fa un nen d’Olot en un lloc com aquest?”. La ironia ens salvarà i ens fa fer coses de profit. La ironia, mai el cinisme.