Dilluns 30 de juny, participo en una taula rodona dels cursos d’estiu de
l’Associació de Periodistes Parlamentaris. Cayo Lara (IU), Soraya Rodríguez
(PSOE), Beatriz Rodríguez-Salmones (PP) i un servidor. Després de set anys de
crisi econòmica i recuperació encara dèbil, la resistència dels materials de la
paciència ibèrica –prodigiosa a Portugal- comencen a cedir i el malhumor es
manifesta a les urnes. Un cop més sostinc que la crisi de canvi polític i
institucional a Catalunya no ha fet res més que avançar i anunciar la crisi
política i institucional que es viu a Espanya des de fa unes poques setmanes.
El rial va carregat d’aigua d’indignació i ganes d’emportar-se per davant molt
d’immobilisme. Em crida l’atenció la cursa iniciada per PP i PSOE per apuntar-se
al crit de protesta (en alguns casos sona molt forçat). Podemos ha impactat com
un meteorit en el Madrid polític i ha deixat UPyD i la líder Rosa Díez en les
vitrines del Museu Egipci. El vot de protesta ja no passa per la dama que
defensa tot allò que es desfà com un terròs de sucre (des del model territorial
fins a la intocable Constitució...) i Cayo Lara veu a venir que el seu verb de
disciplina PCE i formes manxegues serà desplaçat per una generació que ronda
els quaranta. De cop, salt generacional. I els dic: tots
vostès que durant tres o quatre anys han frenat per terra, mar i aire el dret a
decidir ara descobriran que la gent vol dret a decidir per tot. Volen
discutir-ho tot, tornar a començar. Uns amb més passió si Monarquia o
República, altres amb més passió el destí amb lupa de la utilitat de les inversions
públiques i la gestió del pressupost, altres la transparència en les decisions.
O entenem el que passa i canviem o quedarem també malparats en la nostra
formulació política. Si no volien caldo, dues tasses. Dret a decidir per a
tothom. Democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada