Alícia al país de les meravelles

Ningú sap, potser el president del Govern espanyol, però tampoc és segur, si les eleccions generals seran el 29 de novembre o el 17 de gener. En tot cas, aquest és l’últim debat de política general de la present legislatura espanyola. I s’ha notat en el to mitiner de les intervencions de Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez. Rajoy ha anunciat un paquet de mesures d’ajudes socials, d’ajudes en les situacions d’impagament d’hipoteques i de reforma fiscal que, en bona lògica, hom es pot preguntar: per què ara i no a l’inici de la legislatura? Es pot entendre que la reforma fiscal, menor, només es pot fer a l’inici de la recuperació econòmica. Però, en canvi, en l’anomenada llei de segona oportunitat (bona idea que alguns fa anys que venim defensant) a l’espera de mirar la lletra petita, el retret és evident: aquells juristes fariseus que consideraven que retocar les normes hipotecaries era un sacrilegi ara entenen l’oportunitat política de salvar el patiment de tantes famílies. Per què ara i no fa tres anys? Aquesta és la gran impugnació.

Rajoy, home tranquil, ha estat agressiu i fins i tot maleducat amb el contrincant Pedro Sánchez. El secretari general dels socialistes juga al doble o res: el panorama després de les eleccions municipals quedarà molt fragmentat però el qui perdrà més poder serà el PP. Això li pot donar un baló d’oxigen. Sobretot si Podemos irromp al parlament andalús i per estranyes caramboles de la vida, el PP quedà molt a prop del PSOE o alguns pensen, fins i tot, que el pot superar. Sánchez juga a doble o res i en aquets temps tan líquids jo no el donaria pas per descartat. Sobretot perquè Ciudadanos i Podemos hauran de votar alcaldes i presidents de comunitat autònoma després del 24 de maig. I en la pèrdua de la innocència, en la pèrdua de la virginitat, hi haurà la primera penitència de cares a les possibilitats per les eleccions generals (aii, les decisions a Madrid, València i Astúries).

Pel que fa a Catalunya i el procés sobiranista, Rajoy ha fet un nou exercici de tancredisme: ni un gest, ni una idea, ni una interpretació política de la demanda política. Agafar els 5 minuts que ha dedicat a Catalunya per menystenir i ridiculitzar el dret a decidir són el millor espot per revitalitzar les conviccions de milions de catalans. El PP dóna per perdudes les seves opcions a Catalunya per fer de l’anticatalanisme graner de vots a les espanyes.