D’aquí a sis mesos, i potser una
setmana mes, es firmarà el decret de convocatòria de les eleccions al Congrés i
al Senat. Amb això vull dir que al partit del govern li queden sis mesos de
legislatura per adoptar decisions. En el que fa referència a les comarques
gironines, en aquests sis mesos el PP es juga complir el mínim del mínim que
els seus dirigents s’han compromès en públic: l’inici de les obres de
desdoblament de la N-II en el tram nord i una inversió en l’Eix Pirinenc.
Traduït en obres pendents: la ministra de Foment es va comprometre a licitar i adjudicar
el passat mes de febrer les obres del tram Medinyà-Orriols del desdoblament de la N-II. Unes obres
aturades des del 2010. També queden sis mesos perquè el Govern central liciti
el desdoblament d’un dels trams de la N-260 entre Besalú i Figueres. Tots els
tràmits administratius en els dos casos estan perfectament acabats des de fa
anys. Només és voluntat de complir. Amb un retard històric, penso que les dues
obres poden començar en els propers sis mesos. La prova del cotó.
Un pont notable. Una cosa és parlar
dels anys de retard i de les desviacions pressupostàries i una altra de l’obra
acabada i la seva utilitat. El nou pont sobre el riu Ter a Girona, que
encertadament alguns veïns ja han batejat com el pont de l’Aurora (recordant
l’antiga fàbrica de paper ubicada a tocar del riu), és un exemple d’obra
pública molt ben feta i d’una qualitat molt notable. És la part última d’uns
accessos a la ciutat que Joaquim Nadal va pactar amb el ministeri de Foment a
mitjans dels anys noranta del segle passat i que ell mateix va relatar en la premsa local. És la part final d’una anella de traça
urbana que connecta la sortida de Girona sud de l’autopista amb Pont Major. Un
pont destinat a ser emblema de la ciutat.
Un balanç positiu en comparació. A
sis mesos del final de la legislatura a Corts Generals, es pot dir que el
balanç de l’obra pública de l’Estat continua essent raquítica, l’última en
inversió per càpita de totes les províncies de l’Estat, però millor si la
comparem amb, per exemple, les dues legislatures anteriors: trams curts de la
N-II desdoblats però, sobretot, dos compromisos de campanya que contra el
fatalisme dels apocalíptics han arribat a bon destí: la conversió del Port de
Palamós en frontera internacional –frontera Schenguen- i el conveni per la
construcció d’un modest però necessari baixador de la línia d’alta velocitat a
l’aeroport de Girona. He rebut resposta parlamentària aquesta setmana sobre el
calendari de la posada en funcionament de les instal·lacions al port de Palamós
i sembla que estaran perfectament llestes per la temporada turística. Un petit
detall: el govern de l’Estat hi posa el cartell i els policies, la Generalitat
paga la inversió per les instal·lacions d’un port internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada