29 d’abril 2015

El mapa català

Dimecres passat a la nit, iPad en mà, em vaig dedicar a fer un exercici tan demanding com útil: mirar les llistes electorals de tots els municipis de les comarques gironines. La meva conclusió: el mapa quedarà repartit entre CiU i ERC, amb victòria del primer. I amb una irrupció notable de les llistes de la CUP, de la qual cosa me n’alegro, tot i la distància ideològica, en la mesura que serveixi per ocupar l’espai potencial del vaporós Podem en el camp nacional. Segurament el resultat del 24-M ens indicarà que aquestes tres forces, qui sap amb quin nom, tindran, indiciàriament, la majoria absoluta en el Parlament sorgit del 27 de setembre. Les fórmules per a la governació ja seran un altre assumpte, però aleshores l’eix central del debat serà l’eix nacional. També veurem la caiguda en picat de PSC i PP i ja veurem fins a on arriba Ciutadans, afterwards.

A mitjans de juny
Molts diuen que després de la consulta a la militància d’Unió, el partit haurà de prendre una decisió. Cada cop veig més clar que els que hauran de prendre una decisió seran les opcions sobiranistes davant un text ambivalent. El problema serà més de tercers que no pas dels propis impulsors de la consulta. Això succeirà si d’aquí a aleshores no es mouen algunes coses. Eps, aquest és el meu punt de vista, amb ple respecte a les decisions autònomes de tercers. 

Cap comentari: