Dimecres passat a
la nit, iPad en mà, em vaig dedicar a fer un exercici tan demanding com
útil: mirar les llistes electorals de tots els municipis de les comarques gironines.
La meva conclusió: el mapa quedarà repartit entre CiU i ERC, amb victòria del
primer. I amb una irrupció notable de les llistes de la CUP, de la qual cosa me
n’alegro, tot i la distància ideològica, en la mesura que serveixi per ocupar l’espai
potencial del vaporós Podem en el camp
nacional. Segurament el resultat del 24-M ens indicarà que aquestes tres
forces, qui sap amb quin nom, tindran, indiciàriament, la majoria absoluta en
el Parlament sorgit del 27 de setembre. Les fórmules per a la governació ja
seran un altre assumpte, però aleshores l’eix central del debat serà l’eix
nacional. També veurem la caiguda en picat de PSC i PP i ja veurem fins a on arriba
Ciutadans, afterwards.
A mitjans de juny
Molts diuen que
després de la consulta a la militància d’Unió, el partit haurà de prendre una
decisió. Cada cop veig més clar que els que hauran de prendre una decisió seran
les opcions sobiranistes davant un text ambivalent. El problema serà més de
tercers que no pas dels propis impulsors de la consulta. Això succeirà si d’aquí
a aleshores no es mouen algunes coses. Eps, aquest és el meu punt de vista, amb
ple respecte a les decisions
autònomes de tercers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada