Ha mort un dels
pioners. Ara, quaranta anys després, ja podem parlar dels pioners, dels que van
apostar per noves fronteres i van avançar en el camp de la construcció de la
llibertat i l’autonomia política. S’ha glossat prou Ricard Masó durant aquests
dies perquè no hi vulgui insistir. Coincideixo en tots els elogis. Ricard Masó
va ser un dels pocs gironins que va fer costat a Jordi Pujol en els seus deu mesos de confinament a Girona després
de tres anys de presó. La societat benes tant gironina va fer bores a Pujol
aquell any 1963. També existeix aquest Pujol. Com un Ricard Masó que projecta
el seu llegat mes enllà dels seus 12 anys de parlamentari. El fundador dels
premis Prudenci Bertrana, un activista del catalanisme i la democràcia. Un pioner.
Un home que feia bona la màxima de Ferran
Prat: «Ets quelcom quan ets recordat més enllà dels teus càrrecs públics».
Ricard, gràcies per conquerir les terres més difícils com un veritable pioner.
Honorarem la teva exemplaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada