Unes municipals que van rodades

D’aquí a una setmana i un dia, el 20 d’abril, s’acaba el termini per presentar les llistes electorals per les eleccions municipals del 24 de maig. És lògic, doncs, que aquests dies s’anunciïn candidatures i programes polítics. L’última gran reforma de la llei electoral de 2011, de la qual vaig ser ponent, va introduir algunes mesures per baixar els decibels de les campanyes electorals i la despesa en la propaganda. Ara aquestes mesures es noten amb una dinàmica que va rodada amb molt menys soroll ambient. No es poden fer inauguracions, s’ha reduït la despesa electoral i les noves tecnologies i l’enriquiment de la nostra cultura democràtica ens fan estalviar encartellades i llargues precampanyes de dos mesos. De fet, s’haurien d’escurçar els terminis electorals. A Gran Bretanya van tancar el Parlament el 30 de març i voten el 7 de maig. Un mes a tot estirar de tràmits electorals. Aquí, 54 dies. D’aquella reforma em va quedar una recança: no poder evitar les llistes electorals fantasmes integrades per ciutadans amb cap vinculació amb el municipi. Mirem d’aquí a una setmana quants cops es repeteix aquesta lletja argúcia. Els del PP n’eren especialistes però em temo que en aquest cas el mal exemple es pot  multiplicar.