08 de desembre 2007

Llei de dependència: paraules i cap fet

Pere Tubert, president de Mifas (Minusvàlids Físics Associats) a les comarques gironines és un lluitador nat en el camp social que es caracteritza per dir les coses pel seu nom i no mossegar-se mai la llengua. Cap partit ha quedat resguardat de les consideracions fonamentades d’en Tubert. Aquesta setmana, en declaracions a la cadena SER, el president de Mifas ha denunciat que ningú ha cobrat ni ha rebut els serveis de l’anomenada Llei de dependència, en vigor des de l’1 de gener de 2007. Aleshores vam criticar aquesta llei i no hi vam votar a favor per dos motius: no preveia el finançament dels nous serveis i era clarament contrària a les competències de la Generalitat en serveis socials, i més després de l’entrada en vigor del nou Estatut. En Pere Tubert també ha anunciat que Mifas ha presentat dotze recursos contra la norma per casos de persones que pateixen discapacitats molt severes i, en canvi, se’ls han reconegut dependències menors. Ja és ben miserable que una persona que fa anys que té una situació de minusvalia només hagi aconseguit un paper amb segell oficial per solemnitzar la seva circumstància. La idea de la llei és bona: ajudar als dependents i els seus familiars. Però va mancar el coratge d’afrontar de cara el seu finançament – mig punt més d’IVA en determinats productes, per exemple, com a Alemanya- i va sobrar molta propaganda que, un any després, és insultant.