Aquesta setmana ha començat el curs polític al parlament espanyol amb el primer Ple del període de sessions on, entre altres punts, s’ha fet la votació final de la reforma laboral ( incomplerta, contradictòria, més dirigida, escrita i negociada pels diputats advocats laboralistes del grup socialista que pel ministre Corbacho, que hi ha pogut dir ben poc). Hem tornat a començar un nou període sense majories estables. De fet, un cop més, una llei ha passat només amb els vots a favor dels socialistes i amb més vots en contra i en blanc. No hi ha majoria parlamentària definida pels pressupostos que seran aprovats pel Consell de Ministres del 24 de setembre. He parlat amb Josu Erkoreka, portaveu del PNB, que m’ha confirmat negociacions en el nivell de noves competències pel País Basc i en el nivell de respecte a la llista més votada en les eleccions municipals i forals en el país Basc. Al president Zapatero d’aquesta manera de governar a setmana vista en diu “geometria variable”. Dimarts al vespre, sortint del Ple, un vell i respectat diputat socialista apunta amb gran encert i intel·ligència: “Per definició, la geometria no és variable perquè és geometria. L’aritmètica pot ser variable, però no la geometria. Però a aquests joves els hi agraden aquestes frases buides”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada