En l’anterior legislatura vaig coincidir amb José Antonio Labordeta com a diputats al Congrés. I també vam ser veïns de despatx en la mateixa planta. Quants cops vaig passar per davant d’aquell despatx, dues portes cap a la dreta i la vam fer petar i vam parlar dels seus viatges a Girona i el seu coneixement del Pirineu gironí i de la Costa Brava. A Labordeta li agradava sortir de Girona i parar-se a dinar a Madremanya abans d’endinsar-se a l’Empordanet. Era un home honest i convincent en la defensa de les seves idees, que no sempre eren les meves. És una mica pobre que aquests dies hagin posat les imatges d’un dia que es va emprenyar amb els diputats del PP que l’insultaven i els va engegar a rodar. Perquè el diputat aragonesista era moltes coses més en la seva vida política i intel·lectual. Tot va començar amb un càncer de pròstata que semblava fàcil de superar. Recordo haver parlat amb ell ja aquesta legislatura en el pati del Congrés, es donava a ell mateix per recuperat. El sentiment popular a Aragó ha estat important. En la setmana de l’últim Ple abans de Nadal, algun cop es va animar a entonar el seu Cant a la Llibertat. El tinc ben present, aquest moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada