Cuba- Divendres 3 de setembre. A Barcelona em trobo amb Adolfo Fernández Saínz, Antonio Díaz i Óscar Rodríguez Salodes, tres presos polítics cubans del grup dels 75, detinguts el març de 2003. També hi és Julita Nuñez Pacheco, Dama de Blanco que en els caps de setmana del mes de maig es va veure fustigada i va posar la seva vida en perill reivindicant l’alliberament dels presos polítics. Ara estan a Espanya pels bons oficis diplomàtics de l’Església catòlica a l’Illa i, en un segon moment, de la diplomàcia espanyola. Estic davant de tres homes que han estat 7 anys i 4 mesos a la presó i que tenien condemnes de 27 anys. Tres presos polítics del règim totalitari dels germans Castro. Tres herois de la llibertat. Parlem molta estona. M’expliquen les seves activitats subversives – reunir-se, fer fotografies de les parts pobres de l’illa, pensar en un futur democràtic...- i els seus anys a la presó. El seu aïllament. “El turco” és la comuna en castellà de Cuba. Antonio Díaz tenia de veí un pres comú amb més contacte amb l’exterior. Les dues cel·les eren veïnes. Antonio Díaz sabia de la seva família pels papers embolicats que el veí de cel·la li passava a través del “turco”. Cap d’ells, diuen, es van enfonsar a dintre la presó...7 anys i 4 mesos...i 27 anys de condemna...cap d’ells va veure esmicolades les seves conviccions i tots ells tenen una gran força en l’esperança del canvi democràtic a Cuba. Però també parlem del panorama després del comunisme: “Tindrem una democràcia sense demòcrates. La democràcia no és només anar a votar sinó tenir unes actituds democràtiques que tres generacions de cubans, durant ja 52 anys, no han pogut tenir. La recuperació econòmica pot ser ràpida però l’equilibri psicològic i la salut col·lectiva de la societat...aniran per llarg”, em diuen. Aquests dies Fidel Castro ha tornat a reaparèixer vestit de militar..i algun diari no s’ha pogut sostreure’s de publicar una gran foto en portada...la mitomania inconfessable d’una esquerra espanyola que encara creu que hi ha bondat en algunes coses del règim cubà. Sense la vida de l’Estat de dret i la democràcia no existeix el dret a una veritable vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada