Vaig estar a l’esmorzar-conferència d’Artur Mas el dimarts al matí al Forum Europa de Madrid, a l’Hotel Ritz. Un esmorzar que consisteix en un cafè amb llet, una pasta mini i molta gent i molts intercanvis de targetes i “hem de quedar...”. A aquests esmorzars s’hi ha d’anar esmorzat perquè no et donen menjar. Bé, anem al cas. Entre altres plantejaments, Artur Mas va anunciar que si es president afrontaria una reducció “com a mínim” d’un 20% dels “càrrecs de confiança, càrrecs eventuals i organismes autònoms i entitats superficials”. Les paraules eren ben precises i pensades. En poques hores va sortir el dirigent socialista Miquel Iceta per dir que els plans d’aprimament de l’administració de Mas suposaven l’acomiadament de entre 40.000 i 50.000 funcionaris, sobretot metges i mestres. Demagògia pel boc gres. Aprimament de càrrecs de confiança i d’organismes prescindibles. Hem de fer autocrítica de l’etapa de CiU al govern? Crec que sí. A Catalunya no hi havia tradició de cultura d’administració pública pròpia i vam empassar-nos molts dels esquemes i malts hàbits de l’administració general de l’estat a través d’uns traspassos que, en primer moment, es van fer ràpids. Sí, no només és aprimament sinó també un canvi de mentalitat. Per exemple, avaluació de l’eficàcia de l’administració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada