24 de setembre 2010

L'aprimament de l'administració


Vaig estar a l’esmorzar-conferència d’Artur Mas el dimarts al matí al Forum Europa de Madrid, a l’Hotel Ritz. Un esmorzar que consisteix en un cafè amb llet, una pasta mini i molta gent i molts intercanvis de targetes i “hem de quedar...”. A aquests esmorzars s’hi ha d’anar esmorzat perquè no et donen menjar. Bé, anem al cas. Entre altres plantejaments, Artur Mas va anunciar que si es president afrontaria una reducció “com a mínim” d’un 20% dels “càrrecs de confiança, càrrecs eventuals i organismes autònoms i entitats superficials”. Les paraules eren ben precises i pensades. En poques hores va sortir el dirigent socialista Miquel Iceta per dir que els plans d’aprimament de l’administració de Mas suposaven l’acomiadament de entre 40.000 i 50.000 funcionaris, sobretot metges i mestres. Demagògia pel boc gres. Aprimament de càrrecs de confiança i d’organismes prescindibles. Hem de fer autocrítica de l’etapa de CiU al govern? Crec que sí. A Catalunya no hi havia tradició de cultura d’administració pública pròpia i vam empassar-nos molts dels esquemes i malts hàbits de l’administració general de l’estat a través d’uns traspassos que, en primer moment, es van fer ràpids. Sí, no només és aprimament sinó també un canvi de mentalitat. Per exemple, avaluació de l’eficàcia de l’administració.