La N-II, un any i mig després

El juliol de 2009 es van aturar les obres de desdoblament de la N-II en els dos trams en obres al sud de Girona (entre Caldes de Malavella i Maçanet de la Selva). Ha passat un any i mig.

Durant el 2010 van ser diferents les iniciatives parlamentàries encaminades a revisar aital desgracia. El govern de l’Estat es va comprometre, en votació del Ple del Congrés del 27 d’abril, a tornar a licitar i recomençar les obres entre Caldes de Malavella i Maçanet abans d’acabar l’any 2010. Això no ha estat així. Després van venir les retallades pressupostàries severes i amb gran retoc de tambors se’ns van anunciar que aquestes obres havien quedat salvades de la retallada. Durant el 2011 es licitaran aquestes obres? Qui sap, potser si. En el millor dels casos per tenir màquines treballant a pocs mesos de les eleccions generals de març de 2012. La setmana passada es va produir un nou accident mortal a Sils, en la zona de la carretera amb les obres aturades. Fa tres anys, en la campanya electoral la cap de files del partit socialista va dir: “El 2012 estaran acabats o en obres tots els trams de la N-II”. Ja ho veiem. I tot i la crisi les obres que es vol no s’aturen. Aquesta setmana mateix s’ha aprovat l’adjudicació del projecte constructiu de l’autovia A-26 entre Besalú i Cabanelles.

Què li passa a la desgraciada N-II? Que els responsables del Ministeri de Foment no han sabut apreciar mai la importància de l’obra (i algun potser la importància del interès personal inconfessable d’aturar-les), que els dirigents socialistes de la demarcació no han tingut capacitat d’influència, que els grups de l’oposició a les Corts Generals ens hi hem pogut deixar la veu i l’energia però no hem pogut desencallar l’atzucac i que el conjunt de la societat gironina informada i organitzada no ha aconseguit convertir la N-II en un tema de país. Se’n recorden quan els lleidatans van convertir el desdoblament de la N-II i la ruta de la Penadella en un tema de país? Doncs els pagesos de la Segarra devien tenir més mala llet i determinació que nosaltres. Que el 2011 sigui un any per tornar a la càrrega i fer que d’una vegada per totes es superi, en part, la vergonya de la N-II.

Més de 3 milions tirats- El 27 de desembre la periodista Laura Fanals escrivia una informació que hauria de provocar la indignació de tots nosaltres: l’Estat s’ha gastat 2’7 milions en el desdoblament del tram Medinyà-Orriols de la N-II. El Ministre de Foment va anunciar el 22 de juliol en el Congrés que no es desdoblaria la N-II entre Girona i la frontera francesa ni cap autovia “programada” que transcorregués en paral·lel a una autopista de peatge.

Aquí encara hi ha algun incrèdul que pensa que estem davant d’una aturada temporal. No, estem davant de la cancel·lació del desdoblament de la N-II entre Girona i la Jonquera. I per això es va rescindir el contracte de l’obra Medinyà-Orriols. Ara sabem que això ha suposat tirar a les escombraries 2’7 milions d’euros que més el cost de redacció del projecte constructiu suposen més de 3 milions d’euros tirats. Aquesta és una decisió que s’hauria de rectificar. No serà possible durant l’agònic executiu de Zapatero. Però els 22 quilòmetres que separen les sortides de Girona i Figueres, sí que haurien d’estar connectades per autovia. Com en tantes còmodes autovies de la geografia espanyola, com tantes obres que es continuen executant (aquesta ja s’executava) fins i tot en aquesta època de crisis.