Queda menys d'un mes per les eleccions al Parlament de Catalunya. A vegades penso que aquest mes ens sobre a CiU perquè el que havíem de dir ja ho hem dit, essencialment. Però m’equivoco, la capacitat de sorpresa no té límits. Per un costat, les compareixences publiques del president Mas em diuen que serveixen per explicar molt bé el seu capteniment (jo miro molt poc la televisió) i els altres partits encara poden aprofundir mes en la seva posició borrosa. Això es clar en el PSC i el seu posicionament sobre el fet nacional. Sobre la reducció de la despesa per imperatiu d’ortodòxia econòmica europea, els seus anys de govern són molt recents. Pel que fa al dret a decidir de Catalunya, aiguabarreix. El principi democràtic acaba pesant mes en un demòcrata, però l’adaptació és dolorosa, per alguns. Un PP amb un lideratge amb autonomia de vol intel·lectual podria ser temible (pensem en Josep Piqué i altres), però tampoc es el cas amb la recitadora del argumentaris de la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada