Aquest diumenge hi ha eleccions legislatives a Ucraïna, el país europeu més important fora de la Unió Europea , exceptuant Turquia i la seva singular posició geoestratègica. El Partit de les Regions sembla que pot tornar a guanyar. Un partit que, en gràfica expressió d'un amic diputat finlandès, un dia muny de la mamella de Moscou i l’altre de la de Brussel ·les. Això no agrada al president Putin. Però no hi pot fer molt. La gran novetat d’aquest diumenge pot ser la caiguda del bloc opositor liderat pe Yulia Timoxencho i l’ascens de tercers partits, especialment el liderat per un exboxejador culta, ric i exitòs. A Ucraïna, aquest diumenge, també es juga la batalla del subministrament del petroli a bona part d'Europa, la dels llargs hiverns. Hi ha una alternativa patrocinada per la Unió Europea i Estats Units: el viaducte Nabuco que comunica el mar Caspi amb el Mediterrani passant per Azerbaijan, Georgia i Turquia. Però fa poques setmanes que a Georgia un partit anomenat proliberal però també proPutin va guanyar les eleccions. Mapes, mapes, mapes... El poder dels llocs i els recursos naturals. Tan entornasolats amb la Unió Europea , no veuríem prou la importació de l’evolució de l'Europa gran, la que va més allà del Mar Negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada