Una novetat absoluta del moment polític que esta vivint Catalunya és que som minuciosament seguits per la premsa internacional. Convé que siguem ben conscients que en el món del fast food informatiu -twuits, twuits, twuits- no serem sempre a la primera fila del focus en el que estem. Per ja quedarà instal·lada la causa catalana en l'agenda internacional. Divendres em va entrevistar la televiso pública austríaca, fa uns dies la televisió pública hongaresa i, exòtic a no poder ser més, també una televisió de la Costa de Marfil. En els països mes democràtics, som seguits amb una mirada respectuosa i encuriosida. En el món mediàtic espanyol, un punt d’inflexió va ser la missiva dominical del periodista (mes o menys) Perdo J Ramirez quan fa dos diumenges va apostar per una refundació del mapa territorial amb nomes dues nacionalitats històriques amb poders singulars (quins?). I el president del Govern ja ha encarregat a un home de la seva confiança que posi fil a l'agulla. No es Javier Arenas, el líder de les firmes contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. És un clàssic que sembla que ara torna, tot i la seva intensa ocupació en les coses de la policia i els presos d'ETA. Serà sincer el diàleg? No calibren encara la velocitat de creuer que han agafat els aconteixaments a Catalunya. Waiting.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada