Un, quan es dedica a la política, no ho fa pas per fer amics sinó per defensar unes idees i uns valors. Però el pas per la política fa que acabis fent algunes amistats a prova del dia després del pas per la cosa pública i el trànsit cap a la vida privada. Aquest es el cas de l'amistat que he anat travant des de 2004 amb Josu Erkoreka. Dijous, quan es va acabar el Ple del Congrés, en un passadís de sortida pràcticament buit, en Josu em va portar cap a un racó lluny de les orelles sempre indiscretes per comunicar-me quelcom que durant 48 hores havia de ser un secret: deixava el Congrés per convertir-se en conseller i portaveu del Govern basc. Notícia del tot imprevista: l’home que va descartar ser lehendakari per decisió pròpia i després de les consultes familiars, ara era cridat a ser conseller i no podia pas dir que no. Jo sóc un animal de costums que em costa remoure’m dels llocs on hem sento a ple fent la feina. Passo uns dies dolents i després ja li sé trobar la girada a la nova ocupació. En Josu em va explicar que es trobava en aquest mateix estat de l'esperit. Li vaig dir que d’aquí a molts pocs dies estaria orgullós de ser ministre del govern del seu país. I així serà. Després de nou anys i un viatge pendent pel febrer que ja anàvem preparant i que ara segurament no podrem fer, em queda més lluny un amic que és un dels millors oradors que he conegut en el parlament. Però, sobretot, he admirat el seu mètode sistemàtic de treball: no obrir cap nova negociació fins haver tancar la prèvia, estudiar tots els casos fins a la lletra petita, firmar els acords, tenir un arxiu ben ordenat i tenir els documents subratllats i anotats i fer una recerca discreta del que pensen els contraris. La quinta essència de la millor tradició dels homes del PNB formats a Deusto. Una aplicació civil de la formació de la Companyia de Jesús. Li desitjo el millor i el trobaré a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada