Fa una setmana donava compte d’una resposta oficial del Govern espanyol
que anunciava, per fi, la firma d’un conveni amb la Generalitat per la
construcció d’un baixador (petita estació) a l’aeroport de Girona per
convertir-lo en el primer aeroport ibèric connectat amb alta velocitat, com ho
són els de París o Amsterdam. És un projecte que no serà realitat ni demà
ni demà passat. Però que em sembla altament positiu i que té un
cost-benefici inqüestionable. Aquest anunci ha obert un cert debat en les
xarxes socials entre ciutadans escaldats pel mal ús de diners públics en infraestructures.
Prego que busquin pel Google la imatge “baixador d’ave” per fer-se la idea de la modesta inversió de la qual estem parlant. Alguns diuen: perquè una
estació en un aeroport que té menys passatgers? Jo repregunto: per què no una
estació en un aeroport que segur que faria créixer el nombre de passatgers?
L’obra pública té intencionalitat de planificació i reequilibri territorial. I
sobre el nombre de passatgers a l’aeroport de Girona, un dia podem parlar
llargament sobre el cost de la subvenció pública a les companyies privades i el
punt d’equilibri en un moment d’austeritat pressupostaria. Retinguin una dada:
cada cop que un viatger posa la seva part posterior en un seient de Ryanair,
la companyia rep una ajuda indirecta de set euros. Convé fomentar el turisme,
cert. I convé prioritzar en època de restriccions en serveis essencials. Crec
que un baixador de l’alta velocitat a l’aeroport de Girona faria més que moltes
d’aquestes ajudes a companyies aeronàutiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada