14 de gener. Preocupació en sectors socials i econòmics de la Costa Brava pel rumor que corre que el Govern de l’Estat vol donar un grau de protecció mediambiental al litoral gironí entre Sant Feliu de Guíxols i Begur que faria impossible, per exemple, que les embarcacions fondegessin o la pesca menor en canya. Me n’abissa en Joan Puig i Valls, president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. M’ho confirma un hoteler de Calella de Palafrugell. Seria un nivell de protecció altíssim que no permetria les formes de vida habituals de la costa. Hem d’estar molt a l’aguait d’aquesta proposta i l’evolució de la seva possible formulació concreta.
15 de gener 2009
Visita parlamentària a la Cerdanya
Dilluns 12 de gener. Visita parlamentària de tot un dia per la Vall de Ribes i la Cerdanya. (Campelles, Ribes de Fresser, Planoles, Puigcerdà i Ger) La variant de Ribes de Fresser es troba en fase de redacció de projecte i l’hauríem de veure acabada en aquesta legislatura. Va ser un encert separar-la de l’obra de tot el Túnel de Toses. La Cerdanya és part de la circumscripció electoral que represento al parlament. Però els ceretans, amb una personalitat molt acusada, tenen molts més bones comunicacions amb Barcelona. Proposo un servei de trens semidirectes Puigcerdà-Barcelona que només facin parades a Ripoll i Vic. Seria un servei que faria la competència la cotxe. Avui no existeix. Surto de Puigcerdà a dos quarts de dotze de la nit. Faig la Collada de Toses. Hi ha una lluna quasi plena que m’acompanya en el trajecte d’un paisatge nevat, sereníssim, d’un blau de nit. El termòmetre del cotxe indica una temperatura de fins a menys 10 graus. El ferm està glaçat. No hi ha quasi ningú per la carretera. Dues hores i quart de trajecte. La música m’acompanya, i el paisatge de nit.
80 km/h
Des que la companyia Spanair va deixar de fer el vol Girona-Madrid, no hi ha més remei que anar a prendre l’avió a Barcelona, al pont aeri. Dijous a la nit és el dia habitual de tornada cap a casa després d’una setmana de Ple. Dijous a les onze o les dotze de la nit. Postal habitual i rutinària. Surto de l’aeroport i condueixo cap a Girona. Transito per les autovies del Baix Llobregat i del Vallès a 80 km/h en compliment de la norma del Govern tripartit. Hi ha molts pocs cotxes per l’autovia, però a 80 km/h. Sensació d’estupidesa que es repeteix setmana rere setmana. A partir del 15 de gener, serà obligatori circular a 40 km/h per algunes vies en compliment d’una nova genialitat del departament del conseller Joan Saura. El seu homòleg Joaquim Nadal ha fet notar l’absurditat d’aquesta postal que jo visc cada dijous a la nit. Té les de perdre. Per l’equilibri d’aquest joc d’ous que és el Govern tripartit.
10 de gener 2009
Un cost innecessari
El Consell de Ministres va aprovar divendres l’enviament de 395 militars a Somàlia per integrar-se durant un any en l’operació Atalanta de lluita contra la pirateria que campa per les aigües d’un Estat fallit com és Somàlia. Estem a favor de l’enviament d’efectius de l’exèrcit espanyol, estem a favor d’aquesta iniciativa que és la primera missió naval endegada per la Unió Europea per lluitar contra la pirateria. La pirateria és cosa seriosa en aquest inici de segle XXI. Succeeix el següent, però. L’enviament de tropes a l’estranger requereix de l’autorització del Congrés dels Diputats. Hi estem a favor. Va ser un pas endavant i una aposta reactiva dels socialistes després de l’enviament d’efectius de l’exèrcit a Iraq en època dels populars. He intervingut en el debat i votació de les autoritzacions dels últims cinc anys: s’ha fet en les comissions d’Exteriors o de Defensa. No hi ha un criteri definitiu. Però volen convocar una Ple del Congrés pel 20 de gener per l’autorització de l’operació a Somàlia. Mobilitzar 350 diputats per aquesta autorització suposa un cost econòmic molt important. La mateixa funció la podria fer qualsevol de les dues comissions citades. Es retallen despeses i se suspenen fins i tot delegacions en organismes internacionals però es farà aquest Ple. Quin en pot treure benefici? La ministra Carme Chacón pujarà a la tribuna a parlar i a computar minuts televisius. Amb el pèl recollit o solt, tan se val. Un cost innecessari.
És possible? Sí
Podria passar que el nou model de finançament sigui aprovat a les Corts Generals amb els vots fruit d’un pacte entre PSOE i PP. Altres combinacions parlamentàries són molt difícils i justes. Si passes això, seria amb el vot dels diputats del PSC dintre del grup parlamentari del PSOE. Sempre un acord de finançament ha estat fruit d’un acord de Govern a Govern. Avui els documents que s’intercanvien els governs no compleixen amb l’Estatut català. Podria existir un model sense el consentiment del Govern català però amb el vot dels diputats del PSC a Madrid? Una vegada més: sí.
El melic nevat
Neva a Girona, a la Vall de Bianya o a Sierra Nevada. El tractament informatiu és menor. Ben cobert només pels mitjans locals. Neva a Madrid i el melic informatiu enfoca la lupa sobre si mateix i es multiplica i multiplica l’efecte de la nevada. Sembla ser que van fallar els sistemes d’emergència. Me’n vaig escapar per poc, vaig tornar el dimecres a la nit. A Madrid hi ha una falla major dels sistemes d’emergència i es tiren els plats pel cap el Gobierno, la Comunitat i l’Ajuntament. Però no convocaran pas un simposi per la baixada en picat de l’autoestima dels madrilenys. Que és el que practica el català melancòlic, perplex i emprenyat. A Madrid ni els hi passa pel cap que una caiguda de fusibles sigui el preludi de la decadència. Aquí ens passa massa sovint. Hem perdut aquell “anem per feina” per una mirada abstreta i d’un emprenyament paralitzant. Els governs són reflexes de l’estat de la societat o la societat pateix la falta de nervi i nord del govern. Anem per feina un altre cop! Amb gent feinera, és clar. S’ha acabat l’hora del pati. Que bons que seríem anant per feina en època de crisis!
Votar personalment
El decret de desenvolupament de la llei electoral diu que és el president de la mesa el qui introdueix la papereta a la urna. És una rèmora de l’època dels inicis de la democràcia recuperada, quan se sabia votar poc i malament. He presentat una iniciativa de reforma electoral perquè siguem els ciutadans els que introduïm el sobre en la urna. Majoria d’edat democràtica almenys per l’acte físic de votar. Té possibilitats d’èxit.
Informació
Aquets dies m’informo de l’atac d’Israel contra l’estructura militar de l’organització terrorista Hamas en la franja de Gaza a través de la bona informació de La Vanguardia i El País. També la televisiva de TVE i TV5. I de la CNN. I del Haaretz i del Jerusalem Post i de la CNN. De totes les fonts d’informació que puc...menys de “Pepe Garriga, TV3, Jerusalem”. La informació de la televisió i la radio nacionals són un cop més i com sempre que tracte del conflicte àrabo-israelià, tendencioses, parcials, populistes i partisanes. Una pena, un mal servei. Ho lamento.
Senectut verda
He vist, amb retard la pel·lícula VichiCristinaBarcelona del gran director de cinema Woody Allen. En primer lloc s’ha de dir que és una gran promoció de la imatge de Barcelona, encara que es barregin el Parc Güell amb formes culturals i de vida un pèl –només un pèl- excèntriques a la ciutat i el país. En segon lloc s’ha de dir que de Woody Allen s’han vist pel·lícules molt millors. Ara hi ha un tipus de pel·lícules que fan un retrat dels sentiments i el sexe més agitats que floreix i flueix avui en dia dintre i fora de les pel·lícules, arreu. Woody Allen deu haver vist que directors més joves ho retraten amb gran precisió i agudesa. Hi ha un cinema francès molt a la avantguarda en aquest camp. I l’actor Sergi López n’és un bon exponent. Però ja no és la època ni la temàtica de Woody Allen. Aquesta pel·lícula fa una mica la impressió d’una senectut esforçada i amb una mirada verda d‘un Woody Allen que descriu unes festes de les quals ja no participa.
06 de gener 2009
La formació del Gabinet Obama, un bon indici (i inici).
"Crec que estem nomenant el Gabinet que millor juga al basquet en la història d'Estats Units", va sostenir el President Obama fa uns dies, quan li van preguntar sobre els seus nomenaments, en al·lusió que la majoria dels seus col·laboradors, així com ell, juguen o han jugat a aquest esport assíduament. El comentari es donava quan els comentaristes polítics apuntaven que el President Obama estava seguint l'estil del President Abraham Lincoln, descrit per Doris Goodwin en el famós lliuro Team of Rivals, ("Equip de Rivals").
Obama apunta amb els nomenaments que el seu gabinet és un grup de líders que saben jugar en equip, no de rivals. Però tal vegada el més destacat és l'excel·lència i competència de l'equip de col·laboradors nomenat per Obama, i la elitista educació formal que han rebut la majoria d'ells. Demostrant una vegada més que en els Estats Units la política juga un rol fonamental per a accedir a posicions de poder, però que l'excel·lència acadèmica és una condició necessària.
El recentment elegit president del Comitè Econòmic de la Casa Blanca va ser el professor titular més jove en la història de Harvard i després el seu President. El seu director de pressupost va anar a Princeton i després a la London School of Economicis. La seva ambaixadora davant de Nacions Unides, Susan Arrissi, va ser una estudiant de Rhodes; i la seva assessora legal ha passat durant la seva formació acadèmica per Harvard, Cambridge i Yale Law.
De 35 nomenaments que ha fet Obama en les últimes setmanes, 22 tenen diplomes d'alguna universitat Ivy League, nom utilitzat des de 1954 i que fa referència a les vuit antigues universitats del Nord-est d'Estats Units, com Harvard, Princeton, Columbia, Yale... centres que han acabat essent sinònim de prestigi, reputació i excel·lència.
Malgrat tot, tal com assenyalava Steve Wagner, president de l'enquestadora QEV, radicada a Washington, "tenir un gabinet de “els millors i més brillants”, com es va denominar el del President Kennedy, no és sempre una garantia d'una gestió de govern reeixida". El govern de Kennedy va dur els Estats Units a la guerra de Vietnam, recorden altres analistes.
També grups d'esquerra americana estan criticant les nominacions, assenyalant que l'educació i l’experiència no poden ser les úniques mesures, sinó que es necessita el compromís del Gabinet amb la política i la ideologia promogudes durant la campanya. "No hi ha dubte que Larry Summers és molt intel·ligent, però no se li està donant la seva posició pel resultat dels seus exàmens universitaris", va dir recentment l'economista Dean Baker, codirector del Center for Economic and Policy Research, institut progressista que treballa prop dels centres de pensament del Partit Demòcrata. I va afegir: "el que mirem és la seva trajectòria, i no és bona. Summers va recolzar la desregularització financera i un dòlar sobrevalorat".
Avui per avui, però, els nomenaments han generat altes expectatives. L'Administració Obama tindrà una gran diversitat ideologia, racional i de gènere, però combregarà en el seu alt nivell acadèmic, no molt comú a Washington i molt diferent al que va predominar en el gabinet del president Bush, on la lleialtat al President i la connexió amb Texas semblaven ser el denominador comú.
La selecció del Gabinet parla molt sobre la forma de gestionar del President Obama, que tal com va fer en la seva campanya, va buscar envoltar-se sempre dels millors equips i escoltar i acarar diferents opinions i consells. Alhora, en contraposició a altres estils polítics més populistes, que tracten d'amagar la seva pertinença a la elit del país, Obama no té problema a destacar la necessitat de comptar amb col·laboradors d'excel·lència, educats en les millors universitats.
El primer president que conscientment va seleccionar els assessors amb millors credencials acadèmiques, no basant la seva decisió en les seves trajectòries polítiques, va ser Franklin D. Roosevelt, qui l’any 1932 va nomenar a un "Brain Trust" compost per professors de Columbia perquè pensessin estratègies per sortir de la Gran Depressió.
El Gabinet deixa clar també que Obama està disposat a prendre riscos i que ha prioritzat capacitat enfront de lleialtat, credencials acadèmiques i de capacitat de gestió més que familiaritat i lleialtat política. Ha nomenat en les principals posicions del seu govern a la seva més ferotge contrincant política, Hilary Clinton, a dos republicans, un d’ells en la posició clau de Secretari d’Estat de Defensa i altres membres del establishment demòcrata, que no responen necessàriament a la seva agenda.
Les decisions del president Obama en aquesta fase demostren una enorme seguretat en si mateix i una clara lectura dels resultats electorals de novembre passat: 53 a 46% a favor d’Obama enfront d’un digne senador John McCain que s’ha retirat de la primera línea tornant al seu escó i oferint lleialtat al nou president dels Estats Units. Uns primers passos que indiquen que Obama governarà més des del centre ideològic que des dels grans temes que van centrar la seva plataforma de campanya. Sensatesa o la primera renúncia? Semblen decisions encertades.
Obama apunta amb els nomenaments que el seu gabinet és un grup de líders que saben jugar en equip, no de rivals. Però tal vegada el més destacat és l'excel·lència i competència de l'equip de col·laboradors nomenat per Obama, i la elitista educació formal que han rebut la majoria d'ells. Demostrant una vegada més que en els Estats Units la política juga un rol fonamental per a accedir a posicions de poder, però que l'excel·lència acadèmica és una condició necessària.
El recentment elegit president del Comitè Econòmic de la Casa Blanca va ser el professor titular més jove en la història de Harvard i després el seu President. El seu director de pressupost va anar a Princeton i després a la London School of Economicis. La seva ambaixadora davant de Nacions Unides, Susan Arrissi, va ser una estudiant de Rhodes; i la seva assessora legal ha passat durant la seva formació acadèmica per Harvard, Cambridge i Yale Law.
De 35 nomenaments que ha fet Obama en les últimes setmanes, 22 tenen diplomes d'alguna universitat Ivy League, nom utilitzat des de 1954 i que fa referència a les vuit antigues universitats del Nord-est d'Estats Units, com Harvard, Princeton, Columbia, Yale... centres que han acabat essent sinònim de prestigi, reputació i excel·lència.
Malgrat tot, tal com assenyalava Steve Wagner, president de l'enquestadora QEV, radicada a Washington, "tenir un gabinet de “els millors i més brillants”, com es va denominar el del President Kennedy, no és sempre una garantia d'una gestió de govern reeixida". El govern de Kennedy va dur els Estats Units a la guerra de Vietnam, recorden altres analistes.
També grups d'esquerra americana estan criticant les nominacions, assenyalant que l'educació i l’experiència no poden ser les úniques mesures, sinó que es necessita el compromís del Gabinet amb la política i la ideologia promogudes durant la campanya. "No hi ha dubte que Larry Summers és molt intel·ligent, però no se li està donant la seva posició pel resultat dels seus exàmens universitaris", va dir recentment l'economista Dean Baker, codirector del Center for Economic and Policy Research, institut progressista que treballa prop dels centres de pensament del Partit Demòcrata. I va afegir: "el que mirem és la seva trajectòria, i no és bona. Summers va recolzar la desregularització financera i un dòlar sobrevalorat".
Avui per avui, però, els nomenaments han generat altes expectatives. L'Administració Obama tindrà una gran diversitat ideologia, racional i de gènere, però combregarà en el seu alt nivell acadèmic, no molt comú a Washington i molt diferent al que va predominar en el gabinet del president Bush, on la lleialtat al President i la connexió amb Texas semblaven ser el denominador comú.
La selecció del Gabinet parla molt sobre la forma de gestionar del President Obama, que tal com va fer en la seva campanya, va buscar envoltar-se sempre dels millors equips i escoltar i acarar diferents opinions i consells. Alhora, en contraposició a altres estils polítics més populistes, que tracten d'amagar la seva pertinença a la elit del país, Obama no té problema a destacar la necessitat de comptar amb col·laboradors d'excel·lència, educats en les millors universitats.
El primer president que conscientment va seleccionar els assessors amb millors credencials acadèmiques, no basant la seva decisió en les seves trajectòries polítiques, va ser Franklin D. Roosevelt, qui l’any 1932 va nomenar a un "Brain Trust" compost per professors de Columbia perquè pensessin estratègies per sortir de la Gran Depressió.
El Gabinet deixa clar també que Obama està disposat a prendre riscos i que ha prioritzat capacitat enfront de lleialtat, credencials acadèmiques i de capacitat de gestió més que familiaritat i lleialtat política. Ha nomenat en les principals posicions del seu govern a la seva més ferotge contrincant política, Hilary Clinton, a dos republicans, un d’ells en la posició clau de Secretari d’Estat de Defensa i altres membres del establishment demòcrata, que no responen necessàriament a la seva agenda.
Les decisions del president Obama en aquesta fase demostren una enorme seguretat en si mateix i una clara lectura dels resultats electorals de novembre passat: 53 a 46% a favor d’Obama enfront d’un digne senador John McCain que s’ha retirat de la primera línea tornant al seu escó i oferint lleialtat al nou president dels Estats Units. Uns primers passos que indiquen que Obama governarà més des del centre ideològic que des dels grans temes que van centrar la seva plataforma de campanya. Sensatesa o la primera renúncia? Semblen decisions encertades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)