El preu de l'estupidesa

L’empresa pública Adif va adjudicar divendres la construcció d’un tercer carril ferroviari entre Girona i Figueres d’una longitud de 41 quilòmetres i per un cost de 93’8 milions d’euros. Es tracta d’una obra provisional perquè a partir de mitjans de 2010 el tren d’Alta Velocitat pugui circular per aquesta via i pel tram Figueres-Perpinyà que ja està acabat. L’empresa que l’ha construït té dret a cobrar a partir del 17 de febrer. Si sumem el cost d’una obra en precari i la indemnització d’un any i mig de pagar per una via que no s’utilitzarà, el resultat serà el preu de l’estupidesa d’uns molt mal gestors de la planificació territorial i de l’arribada de l’Alta Velocitat a les comarques gironines.

Tècnica Obama

Conversa amb Juan-Fernando López-Aguilar, diputat, exministre i candidat a les eleccions europees. Hores soltes en els trasllats per les reunions del Consell d’Europa. López-Aguilar va estar, el juliol passat, a la convenció del Partit Demòcrata dels Estats Units. M’explica com res, absolutament res, queda en mans de la improvisació en la política nord-americana. Els discursos del president Obama són tots escrits per un equip d’escriptors. Fins aquí cap novetat. L’orador els llegeix en un telepronter – una pantalla quasi invisible per on va passant el text. La novetat és que en els discursos d’Obama les línies del text té tres colors diferents en funció de l’entonació, la intensitat, el “moment dramàtic” de cada passatge. Si la tècnica i la forma ajuden a comunicar millor bones idees, no em sembla pas malament.

Una trucada excitant, i rellevant

Dijous a la tarda a la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés dels Diputats. Compareixença del ministre d’Afers Exteriors i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos. Tema: debat parlamentari sobre què ha fet la diplomàcia espanyola durant l’últim conflicte àrabo-israelià. Una tarda llarga de debat de bon nivell on només desafina, un cop més, l’irrepetible company de fila Joan Tardà (“fer passar bou per bèstia grossa”). Quan acaba el torn el portaveu dels populars i abans d’agafar la paraula la portaveu socialista, el president de la Comissió, en Duran-Lleida, suspèn la sessió “per cinc minuts”. A vegades això es fa perquè en les llargues compareixences d’hores, entre l’apassionament del debat i la ingesta d’aigua i més aigua per tenir la veu clara, la urgència diürètica es fa inevitable. Però al ministre li passen un telèfon mòbil i s’amaga en una sala. Em diuen discretament de què es tracta. A les deu de la nit els periodistes encara truquen demanant confirmació d’una pista falsa: que trucava l’ambaixador d’Israel. No. Es tractava de la primera comunicació del cap de la diplomàcia estatal amb la Secretaria d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton. No és una dada irrellevant perquè en els quatre anys anteriors, la comunicació d’alt nivell entre els governs americà i espanyol van ser quasi inexistents. Una sequera clamorosa. Moratinos torna a la sala vitaminat, content (la condició humana!).

Els no llocs

Dimarts 27 de gener. Quarts de tres de la tarda. Aeroport de París-Orly. El vol anterior ha tingut una hora de retard i no hem pogut enllaçar amb el vol París-Estrasburg. aquesta setmana hi ha sessió plenària del Consell d'Europa a Estrasburg. Hi podré ser dos dies. Dijous hi ha un debat important a la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés sobre el conflicte àrab-israelià amb la compareixença del ministre Moratinos. He de ser allí. Què farè aquest dia i mig a Estrasburg? Intervenir en dos punts de l'ordre del dia. Un referit al procés de consolidació democràtica d'Ucraïna - hi ha tant a fer i a dir- i l'altre referit a la necessitat de pressionar perquè Rússia s'incorpori a la part de la Carta Europea de Drets que fa referència a uns processos judicials amb garanties.

Escric des d'un no lloc. Aquest lloc, aquests bancs, aquesta cantarella de l'anunci dels embarcaments, el tràfec de persones, les botigues amb les franquícies globalitzades...podria ser en molts altres punts del primer món. He tingut temps de llegir la premsa del dia. Diversos comentaristes diuen que el president Zapaterio va estar millor ahir a la nit en el programa Tengo una pregunta para usted que fa dos anys. El d'ahir el vaig poder veure. el de fa dos anys no. Ja entenc que com a comunicador sigui comparativament millor que el seu més directe contrincant però em desespera la buidor de les seves frases, el cotò fluix en una època de crisi que necessita de lidertages clars i convincents i amb iniciativa.

Pel que fa a la política catalana, és un escàndol que la falta d'acord en el finançament ja ni sigui notícia ni motiu d'atenció. Potser és una tècnica d'adormiment de l'actual tripartit: allargar l'assumpte fins a la desesperació perquè el focus mediàtic es centri en alguna altra cosa. Però no tot té el mateix pes ni la mateixa rellevància. Com que és una època per poca brometa, es pot començar a anotar que els objectius de la segona legislatura del tripartit no s'estan complint. I les eleccions són l'any que ve.

Postal de Maputo

Escric aquestes línies des de Maputo, capital de Moçambic. He format part d'una delegació de parlamentaris i membres de l'Aliança europea contra la malària que hem pogut conèixer de primera mà la lluita contra una de les enfermetats més devastadores en el món pobre.

Escric des d'un país de 20 milions d'habitants que ocupa el lloc 164 de pobresa en el rànquing dels 177 Estats clasificats per les Nacions Unides. Un país amb una esperança de vida de 42 anys -me'n quedarien uns pocs- i que segons el PNUD el 2015 pot tenir una esperança de vida de 37 anys si no s'hi posa remei. Quina és la causa d'aquesta tendència fatal? En el país hi ha una prevalença de la sida del 16,5% de la població. Molt per sota del veí i diminut Estat de Swizilandia, amb el 40% de població infectada de la sida. L'Estat amb més sida del món, un país increïble en les seves formes polítiques i socials. La delegació ha estat organitzada per la Creu Roja i la Federació Estatal de Planificació Familiar. I a les dues organitzacions els he d'agrair molt el fet de poder conèixer de primera mà i amb experts de primer nivell l'abordatge sociosanitari de la malària.

En un país de 20 milions d'habitants, cada any 6 milions queden malalts de malària, una malatia evitable amb una certa facilitat i que no fa tants anys ha estat eradicada d'altres parts del món. A Sud-àfrica, per exemple, i no fa tant de temps de zones del sud d'Europa. Fa anys que treballo amb altres parlamentaris d'arreu d'Europa per incrementar els fons per lluitar contra la malària que castiga les zones més pobres del Planeta i que és evitable. A través de les fumigacions massives dels interiors de les cases, a través del repartiment de xarxes mosquiteres per dormir amb protecció. I, quan sigui possible, a través d'una vacuna que s'està investigant a Maniçhas, a menys de cent quilòmetres de Maputo i sota de direcció del pretigiós metge Pedro Alonso. Hem visitat el centre de Maniçhas i hem comprovat que la vacuna infantil contra la malària ha entrat en la tercera i última fase d'investigació. En els assaigs actuals té un grau d'èxit del voltant del 60%, encara poc però molt per fer front a aquesta enfermetat. Si tot va bé, la vacuna pot estar llesta per finals de 2011 o començaments de 2012. Una altra cosa és la seva aprobació pels organismes internacionals i la seva comercialització. Convé treballar per escurçar els terminis i perquè el 2015 ja estigui comercialitzada. Es planteja, també, el gran repte de fer viable un producte farmacèutic que serà consumit bàsicament en països molt pobres.

L'Aliança europea contra la malària és una contribució més d'una constel·lació de fons per lluitar contra una malaltia que mata poc més d'un milió de nens a tot el món cada any. Una contribució molt rellevant és la que fa la Fundació Hospital Clínic de Barcelona, eix central del Centre d'Investigació de Maniçhas. He trobat metges catalans investigant i dirigint el projecte. I he trobat, allí, metges moçambiquenys formats a Catalunya. Tots ells parlant un català perfecte, començant pel director. He parlat amb una doctora en Biologia moçambiquenya que va estudiar a Barcelona i que en un perfecte català m'ha descrit els seus coneixements de Vic, Olot, Besalú...

Un viatge a l'Àfrica subsaharina sempre invita a moltes reflexions que no esgotaré aquí. Sobre l'eurocentrisme amb el qual molt sovint s'ha practicat l'ajuda i les polítiques de cooperació, per exemple. Sobre la importància d'estudiar molt i molt la perspectiva antropològica abans de fer judicis de valors. Les relacions humanes, les sexuals, el vincle tribal... tot això s'ha de tenir molt en compte quan hom s'endinsa en els boscos de l'Àfrica negra, d'aquesta atmosfera que va descriure tan bé Joseph Conrad en el seu llibre El cor de les tenebres. La lluita contra la malària és una causa noble a la qual sumant esforços quasi hi podem tenir el peu al coll i que és una de les feines que més sentit ha donat al que he fet en el camp de l'activitat pública, en el camp de la política.

En la mort de Joan Fausto Martí

M'he assabentat de la mort sobtada del president de la FOEG a milers de quilòmetres de les comarques gironines. M'ha colpit perqué feia anys que ens tractàvem assíduament i que ens professàvem una afecte mutu. En Joan Fausto Martí era un home fet a si mateix, com tants d'altres homes d'empresa d'una determinada generació de les comarques gironines. Persistent i insistent. Atent al que passava arreu i disposat a facilitar l'acord. Només explicaré un cas. A començaments d'agost de 2005 en Joan Fausto Martí em va trucar perquè tenia una idea entre cella i cella: propiciar una trobada secreta entre Pasqual Maragall i Artur Mas per desencallar la negociació del text de l'Estatut en el Parlament de Catalunya. En aquells moments això semblava impossible i les posicions estaven molt enrocades. En Joan Fausto tractava des de feia anys amb el president Maragall, amb casa a Rupià, ben a prop de casa seva, a Torroella de Montgrí. I coneixia bé la gent de CiU. Vaig passar l'encàrrec a l'Artur Mas. La segona quinzena d'aquell agost es van produir les primeres trobades secretes entre Mas i Maragall que van desembocar en la negociació del setembre i l'aprovació del projecte de nou Estatut el 30 de setembre de 2005. Va jugar un paper clau en el desbloqueig de les negociacions. Pel coneixement i autoritat que li atorgaven les dues parts.

El petó mortal, eleccions basques

He compartit aquests dies de viatge també amb el portaveu del PNB al Congrés dels Diputats, l'amic Josu Erkoreka. Hem parlat de política, lògicament. Les eleccions que s'acosten, les basques de l'1 de març, presenten una possibilitat que pot impactar fortament sobre la política espanyola en el seu conjunt. Molt probablement guanyarà les eleccions el PNB, en vots i escons. Però també serà possible, molt probablement, un acord PSOE-PP per desallotjar el PNB del poder. Els dos hem coincidit a definir aquesta possibilitat com el petó de la mort. Patxi López té moltes ganes de ser lehendakari però Zapatero sap que si hi ha el pacte PSOE-PP la legislatura s'ha acabat. La legislatura espanyola, vull dir. El PNB es pot convertir en soci estable a les Corts Generals si els socialistes respecten i col·laboren en la governabilitat després d'una victòria justa dels nacionalistes bascos o es pot convertir en l'opositor més ferotge que pot finiquitar la legislatura. Hi ha preocupació a La Moncloa. El tripartit es va fer quan Zapatero encara estava a l'oposició. Ara el petó basc entre socialistes i populars pot ser mortal. I els populars, tan atropellats per les sevs aventures d'espionatge intern a l'estil Mortadelo i Filemón, estan molt disposats a donar aquest petó.

Josep Pla intemporal

Torno a veure el DVD de l’entrevista que el periodista Joaquín Soler Serrano va fer a Josep Pla l’any 1976, tres mesos abans de complir 80 anys. És fantàstica la vigència que manté l’entrevista, perquè parla del geni del país i del caràcter de la seva gent, de literatura i de la condició humana, d’una densitat de pensament, reconcentrat en la seva expressió, que avui no expressa ningú així a Catalunya. Josep Pla es preguntava si al cap dels anys continuaria essent llegit. La resposta és afirmativa. I continua essent vigent per interpretar amb tanta acertivitat el genius loci d’aquesta terra. També en aquest DVD editat per TVE i que es pot trobar en grans llibreries. He pensat que és un bon regal per alguns amics que poden entendre la constel·lació simbòlica des de la que parla Pla.

Pressumpta vaga de zel

Fa més de dos mesos que els pilots d’Iberia duen a terme el que s’anomena una “presumpta vaga de zel”. Com pot ser que les coses encara no siguin clares al cap de tan de temps? Què signbifica això d’una vaga encoberta? Per exemple: sortir amb mitja hora justa de rellotge de retard i, un cop ha aterrat l’avió, dirigir-se a la terminal rodant per la pista a pas de tortuga. Això ho he viscut com a patró habitual aquestes setmanes. Després, també hi ha la vaga “encoberta” dels controladors de Barajas. Resulta que els controladors de la capital de l’Estat cobraven a més del sou un plus notable en funció del nombre d’avions regulats per hora. Com que ha caigut el nombre de vols en aquest moment de crisi...més de mitja plantilla ha agafat la grip just el mateix dia i s’ha produït un col·lapse aeri colossal.

El fred

Aquí fa fred aquests dies però he trucat un amic ucrainià que viu a Kiev i que fa més d’una setmana que no té calefacció i aigua calenta a casa seva, com a tot el país, perquè Rússia ha tancat l’aixeta del gasoducte que a través d’Ucraïna, proveeix mig Europa. Bulgària, un Estat membre de la UE, un club de països pròspers, s’ha pelat de fred, també. No hi ha una política energètica comunitaritzada. No és Europa que depèn de si mateixa en un mercat únic sinó que depèn de tercers. Ara els Estats Units del nou president Obama vol deixarà de ser tan dependent energèticament. Això pot canviar les relacions de poder en el món. El fred té una olor. I el fred pot tenir color polític. Ara s’ha vist que varis directius de Gazprom són membres dels serveis secrets russos, de on prové el primer ministre Vlaldimir Putin. Tenir calefacció i aigua calenta, quina gran manifestació de benestar i civilització. Gaudim-ho.