El mirall basc

Conversa llarga i serena amb un històric dirigent socialista basc. Ens reconeixem mútuament errors i desencontres. N'apunta un dels seus: "els bascos socialistes hem tret tan de pit amb els beneficis del concert econòmic basc que hem acabat donant idees ben tangibles als altres, especialment a un poble agreujat (presumptament) com el català". Una reflexió lúcida a tenir en compte. Ho diuen ells mateixos.

Els contraarguments

Fa dues setmanes, al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, vaig escoltar el discurs més agut a favor de la permanència de Catalunya a Espanya. Un discurs amable, trabat, persuasiu... del periodista José Antonio Zarzalejos. La resta que he escoltat ha basculat entre l’excés (l’apel·lació a l’exèrcit) o el cansament recíproc (si se’n volen anar, que ho facin....). No hi ha ni esma per mantenir una proposta convincent. S’emboliquen entre el federalisme simètric i l'assimètric... sense convenciment.

El focus internacional

Aquesta setmana he estat a Estrasburg en motiu de la sessió plenària de l’assemblea del Consell d'Europa. Gran quantitat de col·legues europeus del 47 estats del Consell d'Europa m'han preguntat pel moviment polític sobiranista que creix a Catalunya. Em va entrevistar una televisió hongaresa i la televisió pública croata em va demanar que els hi facilites contactes a Barcelona perquè volen cobrir durant tres setmanes les eleccions catalanes. L'entrevista del president Mas al New York Times i també en l’edició internacional (International Herald Tribune) és una de les contribucions més polides a favor de la projecció internacional de la causa de la transició nacional.

La Legió a Sant Climent

M'han informat que una divisió de la Legió espanyola esta fent practiques a la base militar de Sant Climent Sescebes. No puc pensar res més que els legionaris i la seva cabra han decidit que els aires de l'Empordà els hi provaran. No vull pensar res més. Ja sabeu l’acudit que corre aquests dies: "van enviar els tancs a Catalunya però quan van veure els preus dels peatges, van fer mitja volta o van guillar perquè no tenien diners per pagar tant de peatge".

N-II

Dimarts 9 d'octubre a les 7 de la tarda (aproximadament). Discussió i votació al Congrés dels Diputats d'una moció de CiU perquè l'Estat traspassi a la Generalitat el tram de la N-II entre Maçanet i Tordera amb la dotació pressupostaria suficient perquè el Govern català es faci càrrec del seu desdoblament. Quina cosa vol fer amb caràcter urgent. A veure si l'Estat vol cooperar, com tan sovint es diu, o si continua l’asfíxia econòmica en forma d’infraestructures ajornades durant 17 anys.

No hi haurà llistes noves

Mentre els socialistes catalanistes arranquen les fulles de la margarita per aclarir el dubte de si fer un partit nou socialdemòcrata estrictament d’àmbit i sentit català, no deuen recordar que Catalunya no té llei electoral pròpia i encara es regeix per la llei electoral general espanyola (una assignatura pendent, una vergonya, d’aquests més de trenta anys d’autogovern). No deuen saber que els partits sense representació parlamentaria i les agrupacions d’electors han de presentar-se amb l'aval de l'1% de les firmes del cens electoral de la circumscripció. El termini per presentar llistes s’acaba el 17 d’octubre. En resum: els socialistes catalanistes ja poden començar a pensar en un vot útil més enllà del simplisme espantadis del líder impostat Pere Navarro. I mentre la CUP discuteix si es presenta o no, també hauria de començar a recollir moltes firmes en 10 dies.

Quan Chacón admirava Quebec

Recordo els anys noranta, quan Carme Chacón era professora associada de Dret constitucional a la Universitat de Girona. Jo n'era de Dret administratiu. Recordo com la professora Chacón parlava amb vibrant admiració sobre la pulcritud democràtica de les consultes sobiranistes a Quebec. Ella hi va anar a fer una ampliació d’estudis pel seu curs de doctorat. Vist avui no semblava sincera la seva devoció pel dret a decidir dels quebequesos ara que ha entrat en escena per arrenglerar-se en el discurs de la por davant el gran debat democràtic que viurà Catalunya en les properes set setmanes.

Congres de la JNC a Girona

Recordo aquells anys, ja en fa quinze o més, que a les ponències polítiques dels congressos de les Joventuts de Convergència, la JNC, fèiem plantejaments polítics i sobiranistes que eren atemparats pels dirigents convergents. Avui el discurs de Convergència és sobiranista. Abans ens convidaven al pragmatisme. Ara diuen que el més pragmàtic perquè Catalunya sigui viable i s’hi visqui bé es, precisament, dotar-nos d’estructures d’Estat propi. Fem-ho, doncs, encara que sigui per pur pragmatisme.

La punyalada

Ni N-II ni soterrament- aquesta setmana ha estat fecunda en males noticies per a les comarques gironines. El ministeri de Foment ha anunciat que cancel·la el desdoblament de l’N-II de la Jonquera a la Tordera i en el projecte de pressupostos generals de l'Estat pel 2013 no hi ha cap partida pel soterrament del tren convencional al seu pas per la ciutat de Girona. Les inversions del Ministeri de Foment i els seus organismes autònoms a la demarcació de Girona ha caigut un 85%. Crònica d'una asfixia. Anem per pams.

N-II- L'any 1995 va començar la redacció del projecte de desdoblament de l’N-II i la seva conversió en autovia. L'any 2007, quan va començar la crisi econòmica, els km d’autovia a l'Estat s’havien incrementat en un 90% des de 1995. A les comarques gironines, 8 km de N-II desdoblada. Res més. Des de 2007 fins a 2012 a l'Estat espanyol, en plena crisi econòmica, encara s’han desdoblat 900 km de carretera estatal. Cap a Girona, la demarcació amb menys quilometres d’autovia de l'Estat.

El preu del desdoblament- dimarts es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat la cancel•lació del desdoblament de l’N-II entre Maçanet i Tordera. L’argument era l'elevat preu del km d'obra: 22 milions per km. El 4 de juliol la ministra de Foment, Ana Pastor, va inaugurar 8'7 km d'autovia A-4 a Despeñaperros. Preu del quilòmetre d'autovia segons nota oficial del ministeri: 50 milions d'euros. Doble raser.

La intensitat de vehicles- aquest dimecres 26 de setembre es va fer públic el pla d’infraestructures del govern fins a l'any 2024. En aquest pla es certifica per primer cop el no desdoblament del tram nord de l’N-II. En aquest mateix pla es contempla el desdoblament de més d'una desena de carreteres de l'Estat amb intensitat diària de vehicles d'entre 1.300 i 3.000 vehicles. L’N-II a Girona té una intensitat diària de 22.000 vehicles.

El no soterrament- la segona gran punyalada d'aquesta setmana: ni un euro pel soterrament del tren convencional a la ciutat de Girona. Recordem l'origen de tot el projecte: l’enderrocament del viaducte. Tindrem alta velocitat amb nou anys i mig de retard. No tindrem el tren soterrat. L'enterrament del sentit del projecte: esponjar la ciutat.

Una caiguda d'un 85%- les inversions de Foment a Girona cauen un 85%. Nomes diners pel etern tram Sils-Caldes de Malavella, una nova anualitat per la biblioteca provincial (l’única pendent a Catalunya) i una nova anualitat de les obres de la Seu del pont sobre el riu Ter a Girona. El Govern reconeix que fins ara només ha executat un 42% de l'obra del pont, que hauria d'haver estat acabada l'any passat. A la demarcació de Barcelona les inversions de Foment s’incrementen un 9%. Al conjunt de Catalunya s’inverteix un 11'9% del pressupost global dels ministeris inversors. Un any més s’incompleix l'Estatut que diu que durant 7 anys el govern ha d’invertir a Catalunya l’equivalent del seu PIB en el conjunt espanyol. L’inversió hauria de ser d'un 18%. I desprès hi ha la dada del freu d’execució de l'obra publica. Baixíssima a Catalunya de forma endèmica. En canvi l'any 2011 es va executar un 110% del pressupostat a Madrid i un 120% a Andalusia. Encara fan falta mes arguments?

La lenta arribada del tren d'alta velocitat a Girona

Cornuts i pagar el beure- El 14 de febrer de 2004 ja hi havia convocades eleccions pel 14 de març. Eleccions generals. Així doncs, el govern estava en temps de descompte i faltaven menys de quinze dies per començar la campanya electoral. El ministre de Foment d’aquell Gabinet ja havia anunciat que es retirava de la política i que no concorreria a un escó de parlamentari. Un vell lleó de la política conservadora espanyola que es va estrenar com a senador per Astúries en les eleccions de 1982, les de la onada socialista felipista. El 14 de febrer de 2004 el ministre de Foment Francisco Álvarez-Cascos firmava per part espanyola el protocol addicional del Tractat Internacional entre el Regne d’Espanya i la República Francesa pel qual es constituïa l’empresa TPFerro i es procedia a la concessió a la citada empresa de les obres de construcció i explotació del tram internacional Figueres-Perpinyà de la línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa. Tinc còpia d’aquest protocol internacional a sobre la taula i el redactat és ben clar: l’empresa constructora estava obligada a tenir acabada l’obra i llesta per a la seva posada en funcionament el 9 de febrer de 2009. I, a partir d’aquesta data, l’empresa de capital privat hispano-francesa TPFerro tenia el ple dret de cobrar un cànon d’explotació i conservació de l’obra acabada. Hi passessin o no trens.