El preu de la incompetència: el cas TP Ferro

L'origen. Eren els anys que Francisco Álvarez-Cascos era ministre de Foment (2000-2004) quan es va adjudicar a una empresa franco espanyola anomenada TP Ferro la construcció, explotació i manteniment per un llarg període del tram internacional de la línea d'Alta Velocitat entre Figueres i Perpinyà. Entre les empreses espanyoles, FCC, Florentino Pérez acabava de fer un bon negoci i va contractar un bon despatx d'advocats per lligar tots els caps i treure el màxim profit de la magna obra. En l'exercici de les meves capacitats i competències, ja fa anys que vaig demanar una copia del contracte. Desprès de llegir-lo, em vaig treure el barret perquè en el meu parer d'advocat administrativista (ara aparcada perquè la dedicació a la cosa pública ha de ser incompatible amb el negoci privat, és el meu punt de vista) aquell era un document que donava moltes possibilitats de guanyar diners als concessionaris de l'obra. Anem per pams.

Cobrant des del 2009. En primer lloc, el contracte deixa ben clar que l'obra ha d'estar acabada el febrer de 2009 i que a partir d'aleshores, hi passin o no hi passin tres, TP Ferro té dret a cobrar el cànon d’explotació. Va arribar el febrer de 2009 i l'empresa privada franco espanyola havia complert amb la seva feina. L'Estat anava amb molt de retard respecte a les obres del TAV Barcelona-Figueres. De fet, tot just feia uns mesos que s'havia acabat les obres Lleida-Barcelona amb les màquines a tot gas per abans de les eleccions generals de 2008. Ara hem sabut que la desviació d'aquestes obres va ser d'un 285%, que vol dir que va costar 285 vegades més del que s'havia pressupostat. Zapatero i Chacón van donar instruccions clares: "AVE a Barcelona a qualsevol preu". I quin preu!! El cartel d'empresaris hispano frances  ja tenien esmolada la ploma per reclamar els seus drets econòmics. I així va ser, el febrer de 2009 van presentar escrit demanant cobrar el cànon. La gran ineficàcia de l'Estat espanyol va fer que l'obra no estigues en funcionament fins el 8 de gener de 2013, quatre anys mes tard! Que va passar en el temps del mig? Un divendres de Consell de Ministres el aleshores nou ministre de Foment José Blanco (l'home que ha renascut amb Pedro Sánchez) va portar a aprovació un acord de compensació a l'empresa TP Ferro de 128 milions d'euros per lucre cessant. No va ser l’únic pagament que es va fer a TP Ferro. En futurs consells de ministres es van autoritzar nous pagaments (durant els quatre anys d'obra acabada i sense funcionament) fins a superar, en total, els 200 milions d'euros. Encara estic perseguint que el Govern de l'Estat em proporcioni les xifres definitives, que encara podrien superar les que ja tinc sumades.

La segona factura. El 8 de gener de 2013 va entrar en funcionament la línea que connecta Figueres amb la resta d'Europa per alta velocitat. Aquell dia havia de començar la normalitat: uns pagaven per un servei i els altres cobraven per prestar el servei. Però el desastre de la mala gestió de l'AVE a la península Ibèrica estava apunt d'encetar un nou episodi. El mes d'abril d'aquest any vaig preguntar al Govern el nombre de trens que diàriament transiten per la línea TAV del túnel del Pertús i el cànon que paguen. La resposta va ser vague i plena d'interrogants. Amb una nova pregunta al Govern espanyol, el passat mes de maig l'Executiu em va reconèixer que existia un "desequilibri contractual" i que l'empresa concessionària havia judicialitzat el cas. Per dir-ho ras i curt: passen pocs trens cada dia per la línea AVE -que esta infraexplotada-, es paga poc cànon i TP Ferro ha presentat una demanda perquè se la compensi, per danys passats i presents, per part dels Governs espanyol i francès. El contracte és molt clar en aquest assumpte: els conflictes es dirimeixen en un tribunal arbitral internacional. Ara esta pendent de resolució. El clatellot econòmic tornarà a ser milionari, si fem cas a les complexes fórmules de càlcul.

Els guanyadors de la incompetència. Un dia em van presentar un respectable empresari valencià. Quan li van dir que era diputat per Girona em va deixar anar: "allí hi tinc un dels negocis més rentables. Cobro per una obra acabada i que no s'utilitza. Sóc accionista de TP Ferro". Aquell dia vaig veure que havia de posar la banya en aquest assumpte. Desprès de moltes indagacions, vaig aconseguir entrevistar-me amb l'advocat parisenc que havia redactat l'esborrany del contracte. El que ha permès a TP Ferro i els seus accionistes emportar-se el gat a l'aigua. Ens vam trobar en el bar Le Fumeur darrera el Louvre. Un d'aquells advocats francesos bregats en mil batalles i nou-centes victòries. Bust de senador romà, cabells blancs, somriure de guineu afilada. Em va dir: "jo he fet bé la meva feina i els governs espanyol i francès no paren de pagar la seva incompetència amb els impostos dels ciutadans". No ho hauria pogut dir millor.