Les exportacions a Rússia

Tenen tots els motius del món d’estar preocupades les empreses gironines que han vist caure en picat les seves exportacions d’aliments peribles a Rússia. L’any 2012 va ser el del rècord d’exportacions (82’1 milions d’euros), l’any passat va ser de 36’6 milions d’euros i ja es feia notar les grans dificultats per exportar carn i en el primer semestre d’enguany les exportacions han estat només d’un irrisori 1’8 milions d’euros. Tenen raó d’estar preocupats però també tenen tots els elements de realisme per saber que reconduir la situació depèn de l’aixecament de les sancions de la Unió Europea i Estats Units a Rússia per l’annexió de Crimea a la Federació Russa. I pel suposat suport del Kremlin als prorussos de l’Est d’Ucraïna. Mentre que l’annexió de Crimea és un fet consumat que s’incorpora al llistat dels conflictes congelats de l’Est d’Europa (Transnistria, Osetia del Sud i Abjazia i Nagorno Karabag), l’Est d’Ucraïna sembla que va retornant al control de l’exèrcit comandat des de Kiev (amb un discret però decidit i decisiu ajut nord-americà) i el que vol el president rus Vladimir Putin és reorientar Ucraïna cap a l’òrbita de Rússia i no pas quedar-se’n un nou mossec. Així les coses, els exportadors gironins que se n’oblidin dels que els prometen fàcils batalles legals en els tribunals europeus. Aquí s’està lliurant una gran batalla de realineació de forces entre occident i una Rússia que torna i que té les seves cartes davant l’administració Obama (Síria i el programa nuclear d’Iran). Pel proper mes de setembre he organitzat la visita a Girona d’un alt representant de l’ambaixada de Rússia a Espanya perquè pugui parlar cara a cara amb els empresaris afectats. Però el problema local només té una solució global. Javier Solana, retirat i lliure, diu que la solució passa per un gran acord de redistribució de forces entre Europa i Rússia. Hi estic d’acord, tot i que hi ha un important paquet de drets humans i Estat de Dret a negociar si volem mantenir Rússia –i ella s’hi vol mantenir- en els organismes identificats amb els valors democràtics. Si avui Rússia forma part del Consell d’Europa, al final de l’acord hauria de formar part de l’OSCE per implicar directament els nord-americans en el nou compromís. Rússia torna amb ínfules i no veure-ho és la millor manera d’estimbar aquesta diplomàcia europea a l’espera de nou rostre i nou estil.