El setembre que ve

El mes que ve. En menys d'un mes estarà aprovada la Llei catalana de Consultes i entrarem de ple en el cor de la discussió sobre la consulta del 9 de novembre. La llei té un redactat jurídicament molt acurat i molt ajustat al mandat i les possibilitats del vigent article 122 de l'Estatut d'Autonomia de 2006. La reacció del Govern central és una incògnita i si és una gran desproporció tindrà un cost polític i d'imatge pels impugnants. Fa bé el nou primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, de recomanar al Govern central que no impugni la llei com a forma de deixar oberta la porta a futures negociacions sobre la consulta i la pregunta. Convé recordar que els nacionalistes escocesos van tardar deu anys des que van arribar al Govern d'Edimburg amb el seu programa de màxims i fins que van trobar un acord amb el govern de Londres. Deu anys. Però no tenien, en cap cas, els ponts del diàleg trencat. Veurem si el Govern espanyol té aquest nivell de sofisticació política. Ho veurem durant la segona quinzena d'agost.

Urnes i unitat. Crec que el mandat de la gran majoria dels ciutadans de Catalunya al Parlament és clar: urnes i unitat, volem votar i volem que es mantingui la unitat entre els partits que van acordar el 12 de desembre de 2013 data i pregunta. Els qui siguin deslleials a aquest doble mandat crec que seran durament castigats per un moviment de base popular que veu en els partits nomes els canals per vehicular una demanda d'amplia base popular. Aquests dies, en les entrevistes d'estiu, un cop més em demanen sobre les relacions entre CDC i UDC, aquest és un culebrot d'estiu ja abastament desgastat. El veritable repte de la propera tardor és més magne, és mantenir la unitat d’acció, en qualsevol dels escenaris que es plantegin, entre CDC, ERC, ICV, UDC i CUP, que foren els partits que van subscriure l'acord del 12 del 12 de l'any passat. Unitat vol dir fer front comú a qualsevol escenari de futur des del consens.

Què em diu del pla B? També és molt habitual aquests dies preguntar sobre el pla B si el Govern espanyol posa tots els obstacles -com ho farà en una societat democràtica observada per tanta part de la comunitat internacional?- a la consulta del 9 de novembre. Crec que és realment d'amateur i de país que no juga bé les seves cartes tenir el malt gust de gastar temps i energia en deixar-se embaucar parlar del suposat Pla B. El pla és la votació i es votarà perquè hi ha mecanismes perquè els ciutadans votin. Això sí, mantenint i incrementant la unitat. Qui prioritzi l’interès de partit pot caure de l'olimp del favor actual de bona part de l’opinió pública.