Atacs cibernètics

Els ministres d’afers exteriors i d’interior han presentat un informe que detalla que Espanya és el tercer Estat del món que pateix més atacs cibernètics. Aquesta és una amenaça molt de primer ordre, certament. Els millors experts en amenaces globals apunten les conseqüències que pot tenir la caiguda d’Internet durant unes hores a tot el món o els atacs en el sector bancari (la meitat de tots els atacs). En menys d’un any, la meva targeta de crèdit ha estat hackejada dos cops, si se’m permet el testimoni personal. Dit tot això, quan he escoltat aquestes declaracions no he pogut deixar de somriure per dintre. El dia 9 de novembre, quan es va celebrar el procés participatiu per consultar el futur de Catalunya (com s’han d’escriure les coses més senzilles!), el sistema informàtic de la Generalitat va ser atacat cibernèticament de forma massiva. Un dia es podrà explicar tot. Un atac que va posar en perill el sistema sanitari i que volia atacar de ple contra el sistema informàtic dels Instituts d’educació secundària. Alguns van pensar més que els atacants i els ordinadors dels punts de votació no estaven connectats en xarxa i el sistema informàtic va ser expressament creat i instal·lat per l’ocasió. Aquest va ser el punt més sensible de tota la preparació de la votació. La pregunta de qui va llançar l’atac cibernètic contra el sistema de la Generalitat sembla del tot retòrica. El ministre Margallo sap perfectament la resposta.