Catalanofòbia

No sóc persona que utilitzi adjectius i adverbis pel boc gros. Intento mesurar les paraules. Per exemple, hi ha qui utilitza la paraula genocidi amb una facilitat escruixidora quan aquesta és una paraula que fa referència a uns actes criminals molt concrets i amb unes circumstàncies molt determinades. Fa anys que no utilitzo la paraula catalanofòbia segurament des que l’any 2007 el PP va recollir firmes contra el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb la frase “echa una firma contra los catalanes...”. Eren frases lamentables dites per militants o simpatitzants de base, gent senzilla i sense responsabilitats. El que ha succeït aquesta setmana ha estat molt més greu. La secretària general del Partit Popular ha ordenat a tots els dirigents del partit a referir-se al partit d’Albert Rivera com a “Ciutadans” i mai com a “Ciudadanos”. El florit portaveu del PP, Carlos Floriano, sempre parla de “Ciutatans” (sic). Així mateix també ha ordenat afirmar que aquest és un partit “català”, fer referència al nom del seu líder sempre “en català” i les televisions públiques sempre que poden treuen talls de veu del líder de ciutadans en llengua catalana. La senyora De Cospedal (simplement Cospedal era el nom del seu pare i el d’ella durant anys) no és una militant de base. I amb el partit més antisobiranista i antiautonomista dels de nova fornada, la número dos del partit del Govern utilitza la catalanofòbia. És curiosa la reacció de la senyora Cospedal perquè ella mateixa va provar el verí electoral de l’anticatalanisme quan ella era militant, l’any 1986, del Partit Reformista Democràtic de Miquel Roca, el seu pare era el president del partit a Albacete i el diputat del PP Gabriel Elorriaga, molt proper ara a l’escola Faes, va ser el fugaç secretari general de les joventuts del partit. Veurem si trenta anys després les pulsions catalanofòbiques encara donen resultat en el debat polític espanyol. Em sembla que l’enfoc de Rivera serà tan diferent del de Roca que se’n podrà sortir, en part, però el paper galdós del PP amb les instruccions de la seva secretària general quedaran en els anals dels motius que fan insuportable l’actual estat de les coses. Ni se n’adonen....els surt de molt endins.