El 5 de maig de 1949, homes de gran nivell que havien viscut
l'experiència devastadora de la primera i la segona guerres mundials van crear
el Consell d'Europa com a primera institució europea després dels conflictes
per construir la pau en les bases de la democràcia, el respecte als drets
humans i la defensa de l'Estat de Dret. Nosaltres, gent dels nostres temps, no
vam viure les dues guerres mundials però ja vam viure la Guerra de Iugoslàvia i
ara estem vivint la d'Ucraïna. Aquestes dues guerres marcaran les nostres
vides.
L'actual guerra d'Ucraïna és l'amenaça més important per la
pau entre els pobles d'Europa des de la Segona Guerra Mundial, perquè en ella
hi està involucrada una potència nuclear. Els ucraïnesos en són les víctimes,
no hi ha cap dubte.
Em preocupa molt la simplificació amb la qual s'està afrontant l'amenaça d'una nova escalada que pot portar a un nou clima de Guerra Freda i a un moviment de fronteres a l'Est de l'Europa, gran en els propers mesos.
Després d'una setmana parlant amb ucraïnesos i russos, no veig una bona sortida
a aquest conflicte. Les clivelles territorials es poden fer més fondes. Llegir
el políticament incorrecte Rafael Poch a La Vanguardia és una de les formes
d'entendre aquest conflicte més enllà del blanc i el negre. Estic molt d'acord
amb el que ell escriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada