Aquesta
setmana he estat parlant amb diferents socialistes catalans i espanyols
francament impactats per l’última enquesta del CIS. Jo li donaria un valor
relatiu a aquesta enquesta. Però ells estan molt preocupats per un ambient de
trista decadència, diuen. Potser injusta. Estranya si el seu líder és el més
ben valorat en les enquestes. Amb una tensió d’incompatibilitat amb l’espai
polític que ocupen: el centreesquerra on hi ha la majoria social. Víctima
demoscòpica de Podem. Sis mesos en política és una eternitat. Dues pedres es
presenten en el camí: ningú dubta que Susana Diaz té intenció de disputar les
primàries a Pedro Sánchez el mes de juliol. Díaz es presentarà com la primera
socialista que va guanyar unes eleccions des del 2008 (les últimes de
Zapatero). I a Catalunya el socialisme té un notable problema en la seva
presència en les properes eleccions municipals. ERC sempre ha dit que volia
ocupar l’espai del PSC en clau nacional catalana. Van fracassar estrepitosament
en els dos tripartits – el que tenia argument i el segon que era una societat
d’interessos- però es pot donar que ara, onze anys desprès d’aquella idea, ara
ERC substitueixi el PSC. Entre altres coses, perquè membres destacats del PSC
han fet el pas. El 24 de maig tindrem un nou sistema de partits, que perfilarà
les eleccions catalanes del 27 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada