El subdelegat del Gobierno

El subdelegat se'n va. El subdelegat del Govern d'Espanya a Girona, Carles Jaume, deixa la seva responsabilitat un any desprès de prendre possessió del seu càrrec. Quedarà gravada en la petita història cromàtica de les coses originals de les institucions gironines la seva pressa de possessió ara fa un any. Va costar molt que el Partit Popular trobés un subdelegat del Gobierno. Va costar tant que no va trobar cap funcionari gironí per ocupar aquest lloc. Va costar tant que van haver de portar un assessor del grup parlamentari popular al Parlament de Catalunya. El resultat ha estat una invisibilitat absoluta i una esterilitat laboral molt alta. Vist això, el govern de l'Estat no cal que nomeni nou subdelegat del govern. No cal repetir una escena com la de fa un any, entre l’escopeta nacional i l’última pel·lícula d’Almodòvar.

Can Xabanet. Dissabte dia 16 de març, dinar familiar de celebració d’aniversari del meu pare. La família hem quedat a can Xabanet de Banyoles, restaurant de menjar honest i autèntic (preu honest, substància genuïna) que demostra que el bon menjar no necessita de molta parafernàlia. A Can Xabanet de Banyoles hi serveix des de fa mes de quaranta anys un home del Pla de l'Estany punyeter, ràpid, viatjat, informat... Que n'ha vist de tots colors. En Jimmy, que es fa dir així perquè de jove quan tractava amb les turistes dels càmpings li va quedar aquest nom. En Jimmy diu: "Un dia vaig escoltar que en Ferran Adria i la Ruscalleda van quedar esllomats perquè van servir 33 menús en un migdia. Jo que he fet fins a sis comunions al mateix temps a Can Xabanet d’abans!!!". En Jimmy és un home d'una murrieria colossal. A cada plat, mig a cau d'orella, m’insinua una nova maldat de les coses de la vida i de la política. Amb gran facilitat un li segueix el fil i la taula acaba tota ella prendada de la conversa. En Jimmy de Can Xabanet és un català de soca arrel amb aires d'humor britànic. Preguntin per aquest home despert i tan viscut quan vagin a menjar bé i a un preu raonable a Can Xabanet.

Política italiana. Ahir es van elegir els presidents de les dues cambres parlamentaries italianes. El PD no va decidir la candidata a presidenta de la Cambra fins a l’últim moment i l’elecció del president del Senat va ser un calvari que va donar indicis clars que Itàlia tornarà a les urnes el mes de juny, desprès de l’elecció del nou president de la República a partir del 19 d’abril. El president sortint, Giorgio Napolitano, ha intentat evitar que Mario Monti es converteixi en president del Senat i caigui així el govern en funcions. Seria caos en el caos. Els interessos del professore (10% dels vots) no coincideixen amb els interesso del país. Itàlia sense governació, el sud crema. Al Vaticà, llum nova i veu que parla des del cor. El sud crema, Xipre ha viscut el primer atac de pànic amb el tancament de caixes. De sobte, un dia, sense previ avis, arriba...

Xipre. País petit i una intervenció valorada només en 10.000 milions d’euros. Fa mesos que estava anunciat el rescat de l'economia xipriota just desprès de les eleccions presidencials de fa dues setmanes. Xipre és part de la Unió Europea però és sobretot port franc de bancs amb capital rus i lloc de residencia fiscal -juntament amb Malta- de companyies farmacèutiques que paguen una fiscalitat molt moderada. Xipre i Malta són dos exemples que la integració econòmica i política europea són una retòrica fatigant. S'ha produït el primer "corralito" a l'europea des del naixement de l'euro, restricció en la retirada de diners del banc. Quarts país intervingut. Del sud, queden Espanya i Itàlia, massa grans per ser intervinguts sense que caigui la zona euro. Hi ha vida i creixement econòmic fora de la zona euro. I fins i tot n’hi ha a Alemanya. Però mentre a un diligent empresari català el finançament del seu crèdit li costi set cops més que a un empresari alemany, la UE no funcionarà.