La Policia Nacional torna de la mà de Sánchez-Camacho

L’any 1983 Alianza Popular, antecessora de l’actual Partit Popular, va votar a favor de la llei de normalització lingüística. Ara hi estén en contra i fan de la immersió lingüística i de l’escola catalana arma de lluita política. En els anys noranta del segle passat el Partit Popular va recolzar el desplegament dels Mossos d’Esquadra com a policia integral de Catalunya. No pas sense reserves i arrufant el nas. Però el fet és que l’any 1996 el Partit Popular va acordar amb CiU aplicar per primer i únic cop l’article 152.1 de la constitució per traspassar una competència exclusiva de l’Estat – la policia de trànsit- a la Generalitat. Aleshores ja hi havia qui s’hi oposava. Un home de la dreta extrema que avui és fins i tot mal vist en el seu partit, Alejo Vidal-Quadras, tertulià del complex mediàtic d’extrema dreta on pesa més la massa testicular que la massa cerebral i teòric de l’enviament de la Guardia Civil a Catalunya per arrestar el president i suspendre la Generalitat, va tronar a mitjans dels anys noranta: “No entenc aquesta fal•lera per tenir els Mossos d’Esquadra vigilant les carreteres. Quan veig la Guàrdia Civil a la carretera em sento segur i em sento a casa”.

Alícia Sanchez-Camacho fa números per atrapar a Vidal-Quadras en la retòrica i els fets ultres. La presidenta del quart partit de Catalunya, i primer d’Espanya, ha decidit no tenir més el Mosso d’Esquadra assignat amb funcions de guardaespatlles. La senyora Sanchez-Camacho vol ser protegida per un Policia Nacional. De fet, hem sabut que ja fa temps que la presidenta popular és acompanyada per la Policia Nacional. Aquest és un fet gravíssim d’indubtable tiny polític. El Partit Popular s’ha radicalitzat i allunyat de la centralitat política catalana, que no és una fórmula matemàtica fixa sinó l’evolució del centre de gravetat dels plantejaments polítics i el quefer quotidià dels ciutadans i les seves aspiracions. Ara el PP aposta per una escola segregada per la llengua i ara el PP també acaba d’obrir la doble línea de seguretat amb la pretensió de substituir un Mosso d’esquadra per un Policia Nacional.

La seguretat és la primera de les llibertats. Sense seguretat física i seguretat jurídica no es pot desenvolupar una societat lliure i democràtica. I la seguretat és el monopoli de la força assignat al poder públic. En tot cas aquest poder públic pot delegar aquesta capacitat a la seguretat privada però sempre amb forta supervisió pública. I el poder públic competent a Catalunya per exercir les competències de seguretat són els Mossos d’Esquadra amb caràcter integral. Només el control de fronteres i el tràfic il•legal està reservat a la Policia Nacional i la Guardia Civil. Per això és tant greu que una diputada del Parlament de Catalunya renunciï a la seguretat de la policia integral del país, la Police de la Generalitat. I el Parlament és una de les peces de la Generalitat (President, Govern i Parlament).

Alícia Sánchez-Camacho ja podrà dir, seguint a Vidal-Quadras: “Quan veig la Policia Nacional al costat meu em sento segura i em sento a casa”. Ja ho va escriure Oscar Wilde: “Del sublim al ridícul només hi ha un pas”. Alícia, estrella de l’escena política catalana no fa pas gaire temps, està a punt de rodolar per la pendent del ridícul més grotesc.