Trens ràpids

He de confessar que des que es va posar en funcionament el tren d’alta velocitat entre Figueres i Madrid, el 9 de gener, encara no havia utilitzat el tren ràpid. Per una cosa o altre, sempre havia fet feina el dilluns a Barcelona o alguna altra part i em sortia més a compte, en temps, l’avió per anar a treballar a les sessions plenàries del Congrés. Aquesta setmana he anat i tornat amb el tren d’alta velocitat. Punts a favor: comoditat i puntualitat. Punts en contra: sets cents quilòmetres en tren, quatre hores o una mica més, són massa temps. Un dia em va tocar al costat, en un sopar, el president d’Iberia, Antonio Vázquez. Parlant d’avions i trens ràpids, em va dir: tot el que sigui més de dues hores o dues hores i mitja de tren, l’avió ja surt més ràpid i eficient. Hi he pensat en aquest viatge. Contents per l’arribada, per fi, del TAV a les comarques gironines, hem de recordar que el vol Girona-Madrid és el que permet el trasllat porta a porta en dues hores i mitja o tres. Benvingut el TAV però el vol continua essent més competitiu i del tot convenient. No ens confonguem. A França el TGV arriba a tots els racons on també hi ha vols. No ens despistem: continuem la recerca d’una companyia per explotar el vol Girona-Madrid.