El calendari dels propers mesos

Aquesta setmana s’han celebrat cent dies de l’acord d’investidura i governabilitat de la desena legislatura entre CiU i ERC. Algunes persones diuen: sembla que faci molt més. Com que la present no és una legislatura de tràmit, alguns passos polítics són més feixucs i alguns obstacles a remoure més petris. En el calendari polític dels propers mesos hi ha dos punts principals: la presentació dels Pressupostos de la Generalitat per 2013 i la continuació dels passos per la celebració de la consulta el 2014. Si un mateix no s’espavila, hi ha coses que no cauen del cel. Aquest ha estat el cas de la flexibilització del compliment de reducció del dèficit dels comptes del govern català. Recordem que l’exigència del govern central era que els pressupostos del 2013 fossin elaborats amb una previsió de dèficit públic, a final d’any, de només el 0’7%. Això suposava una retallada pressupostària de 4.700 milions d’euros. Del tot inviable per manteniment dels serveis socials bàsics i del tot inacceptable des d’un punt de vista polític pel que suposava de doble raser entre l’exigència d’ortodòxia pressupostària pel govern central i pels governs autonòmics. Jo sempre he sostingut que més enllà de la dimensió nacionalista els partits del govern han de tenir una família ideològic on acomodar-se i treballar. I en aquest cas els nostres contactes amb el Partit Liberal Europeu (ALDE) i els comissaris liberals, entre ells el comissari europeu Olli Rehn, comissari europeu d’assumptes econòmics i monetaris, han estat crucials per flexibilitzar els criteris de reducció del dèficit de l’Estat i de les comunitats autònomes. Dit d’una altra manera: pel compte que ens portava, hem fet la feina perquè l’Estat tingués més temps per reduir el dèficit i, alhora, perquè l’Estar revés de recomanació europea de deixar respirar les finances de la Generalitat. El resultat és que ara es discuteix que el dèficit de la Generalitat es pugui quedar entre el 1’7% i el 1’9% (aquí està l’estira i arronsa) que permetrà fer uns pressupostos igualment molt austers però no impossibles.

El calendari de la consulta. Aquesta setmana hem sabut que els ciutadans d’Escòcia seran cridats a les urnes el 18 de setembre de 2014 per votar en referèndum la seva continuïtat o la seva sortida del Regne Unit. Amb gran naturalitat, amb gran convenciment democràtic, amb una neta batalla per convèncer del sí i del no que ja ha començat als carrers i les places d’Escòcia. Ara per ara el no està per davant en les enquestes però tot dependrà molt del proper any i mig i de l’evolució del quefer polític i fiscal al Regne Unit (convé recordar que el Scottish National Party governa amb majoria absoluta). Una discreta, que no secreta, delegació del SNP, el partit nacionalista escocès, ha estat aquesta setmana a Barcelona per sondejar a qui correspon sobre la data de la consulta a Catalunya. Em sembla que els interessos d’uns i altres, aquí, no són coincidents. Per decidir la data de la consulta a Catalunya, dues marques en el calendari graviten: el 18 de setembre de 2014 (s’hauria de fer abans per si de cas) i el 25 de maig de 2014, data de les eleccions europees. Sóc un ferm partidari de separar el referèndum de la data de les eleccions europees perquè seria tant com convertir aquestes eleccions en una votació patriotera espanyola on votants d’arreu d’Espanya serien cridats a votar en contra del dret a decidir. Un cop decidida la data, s’haurà d’iniciar el procés per intentar fer la consulta amb el coneixement no bel·ligerant del govern de l’Estat. Després encara hi ha la pregunta de si el govern de l’Estat seria capaç de prohibir per la via de la força la celebració de la consulta. Avui per avui és indispensable que els ciutadans de Catalunya ens manifestem a les urnes sobre el nostre futur. És l’única manera d’alliberar tanta condensació política acumulada en els últims anys. Molts ciutadans del món democràtic impol·lut donen per fet que la consulta se celebrarà a Catalunya. Tots nosaltres, que sabem dels humors del Madrid polític, estem amb un punt d’interrogació que s’haurà d’esvair en els propers mesos. Espero que a ningú li tremolin les cames en un cap de carrer tan transcendent. Si ho fem bé, succeeixi el que succeeixi, d’aquí a molts anys seran recordats aquests mesos de 2013 i 2014.