Demà sortirà una nova enquesta de RAC1 i el proper cap de setmana sabrem noves i últimes enquestes. Es poden publicar enquestes fins cinc dies abans de les eleccions. Cada cop faig menys cas a les adjudicacions exactes d’escons més enllà de les tendències que marquen. Però sembla que l’enquesta del CIS ha animat el inici de campanya. L’estudi demoscòpic ens informa que un 37% dels electors de les comarques gironines que tenen decidit votar, encara no han escollit partit.
De entre els indecisos, els que tenen més dubtes són antics votants d’ERC que en un 18% dubte entre votar CiU i ERC. Un 8% dels electors indecisos dubte entre votar PSC i CiU. Aquesta és la principal cartografia del vot fronterer, el que pot decantar un escó més o menys per a CiU, PSC i ERC. El vot a ERC fora de la zona metropolitana de Barcelona és un vot més nacionalista que no pas ideològic. Em refereixo al vot dels simpatitzants o militants més de base, a diferència dels dirigents. Els missatges de campanya dels republicans poden retenir més votant ideològic (i caracterològic!) que no pas de prioritat nacionalista. La campanya de vocació d’àmplia base electoral de CiU ha de voler recollir aquest vot nacionalista que havia votat ERC però que ha quedat escaldat dels governs tripartits i que s’escruixeix escoltant els missatges durament antinacionalistes de Montilla.
L’altre vot fronterer és entre PSC i CiU. Els socialistes han llançat una campanya que pot ser efectiva en zones metropolitanes però que pot restar a moltes comarques de Girona, Lleida i en menys mesura Tarragona. El votant socialista d’aquestes comarques sense ser nacionalista tampoc li agrada aquest trencament rotund amb el catalanisme. També cal valorar el desembarcament de dirigents del PSOE durant la campanya. Avui Zapatero, el president menys valorat de l’últim quart de segle, ve a donar un cop de mà. No és clar que l’efecte sigui positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada